InformeCAT 2024. Acabada la llengua, acabada la nació. El 6 d’octubre, Palestra i Batista i Roca

LA CLAU de la nostra història Programa 270. Emès l'1 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 271 i darrer de la vuitena temporada.

La Plataforma per la Llengua ha presentat l’informeCAT 2024. És el tretzè recull anual de cinquanta dades sobre l’estat de la llengua catalana. Com cada any, algunes dades havien estat publicades anteriorment per institucions oficials o per agents privats, mentre que d’altres són fruit d’enquestes i estudis de la mateixa Plataforma per la Llengua i veuen la llum per primer cop. Recull dades dels diferents territoris del domini lingüístic del català classificades en set àmbits temàtics diferents.

De dades, n’hi ha de tota mena, però n’hi ha de molt alarmants. A les Illes Balears, més de la meitat dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, mentre que els que ho fan només en català són poc més de la quarta part. I a Catalunya la realitat no és gaire millor, perquè només un 12% dels joves entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua diària, mentre que entre aquest col·lectiu hi ha un 69% de catalanoparlants habituals i un 85% de castellanoparlants habituals.

També en el món de l'empresa i els serveis les xifres ens són desfavorables. Només el 22,8% de les empreses a Catalunya han ofert formació als seus treballadors per aprendre i perfeccionar el català.

En el món de l’ensenyament es confirma el que ja sabem, que és que molts alumnes catalanoparlants comencen a utilitzar habitualment el castellà en el pas de primària a secundària, mentre que els castellanoparlants no fan aquest canvi de llengua.

Volem, però tancar aquest davantal amb les dades més positives que les trobarem en l’àmbit de la cultura i la tecnologia. Algun exemple, el potent naixement de la plataforma 3Cat, el fet que el català ha esdevingut la quarta llengua amb els 10.000 millors articles de la Viquipèdia, i s'ha convertit també en la llengua del món amb més talls de veu al repositori Common Voice, el projecte col·laboratiu iniciat per Mozilla per crear una base de dades lliure de veus en diferents idiomes usable per programari de reconeixement de la parla.

També cal considerar com a molt positives les dades que fan evidents els principals actius de què el català disposa, encara avui, en aquest moment d’emergència lingüística. Un d’aquest actius és la forta identificació que hi ha entre la identitat de grup i la llengua catalana. Així, a Catalunya el 78,1 % dels catalanoparlants consideren que saber català és molt important per ser català i fins a un 94,3 % que és important en alguna mesura. Una altra dada important i positiva és que a Catalunya el 86,0 % de la població creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua a la immigració.

Final

El programa d’avui ha estat el darrer de la 9a temporada de LA CLAU de la nostra història. El nostre agraïment a tots els que l’heu fet possible... Des d’en Víctor Cucurull i Rafael Català a tota la gent d’ETV Llobregat, passant pels nostres convidats, col·laboradors i, evidentment, a tots els que ens seguiu setmana darrere setmana.

Dos-cents setanta-un programes... La frase de la setmana no pot ser una altra que la de Benjamin Franklin: “Un camí de mil milles comença amb un pas”

Si tot va bé, esperem retrobar-nos després de l’estiu. I no cal que us digui que us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu un molt bon estiu!

"Sota la figuera". Converses amb Enric Larreula, Jéssica Neuquelman i David Vila i Ros

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 8 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

    Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Enric Larreula, escriptor, professor universitari i il·lustrador i és autor de més d’un centenar de llibres d’assaig, d’ensenyament, de poesia i de narrativa per a grans i petits.

David Vila, escriptor i professor i és autor de llibres de narrativa per a grans i menuts, de poesia i d’assaig i reflexió lingüística.

Jessica Neuquelman filòloga, traductora, professora de llengües, activista per la llengua i una enamorada del català.

Davantal

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit suspendre el decret de règim lingüístic que va aprovar el Govern el 14 de maig i que fixa el català com a llengua “normalment emprada com a vehicular”. Aquest decret es va aprovar per blindar l’ús del català i evitar la imposició del 25% de castellà, i havia estat recorregut per l’Assemblea per a una Escola Bilingüe, que demanava la suspensió cautelar. El TSJC manifesta que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.

Aquesta mala notícia  pel català en el món de l’educació s’afegeix a les dades negatives de l’InformeCat 2024 que ha publicat recentment La Plataforma per la Llengua. Cinquanta dades sobre l’estat de la llengua catalana als Països Catalans en què, entre altres, reflecteix que només un 12% dels joves entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua diària, mentre que entre aquest col·lectiu hi ha un 85% de castellanoparlants habituals.

Més dades, tres de cada deu metges no saben parlar el català i un de cada deu no l’entén. Només el 22,8% de les empreses a Catalunya donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

Més enllà del Principat hi ha dades molt preocupants com que a les Illes Balears, més de la meitat dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, mentre que els que ho fan només en català són poc més de la quarta part.

No hi ha setmana que els governs del PP i VOX, tant a les Illes com al País Valencià, no ens sorprenguin amb noves mesures en la seva particular croada lingüística contra el català. A les Illes, es pretén crear una oficina anomenada de “les llibertats lingüístiques” que tant els partits de l’oposició com les principals entitats de la societat civil han qualificat com de “L’atac més gran contra la llengua en quaranta anys, o d’una oficina de persecució contra els catalans i els catalanoparlants.”

L’ajuntament d’Elx ha aprovat el Reglament de Cooficialitat Lingüística que pretén reconèixer tant el castellà com el valencià com a llengües històriques.

Encara més.... PP i VOX han presentat “una proposició llei per la qual es regula la llibertat educativa” i que, segons El Tempir d’Elx empeny cap a la irlandització del valencià. Amb aquesta llei, en el millor dels millors escenaris possibles per a la llengua, en les zones valencianoparlants, l’alumnat d’infantil impartirà un 65% de les classes en català, i a partir de tercer de primària, un 52% com a màxim.

Acabem, però, amb una notícia positiva per a la llengua, que també n’hi ha! A les Illes, el “Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua”. Cap col·legi públic no ha decidit participar en aquesta iniciativa de segregació lingüística i només s’hi ha adherit onze centres privats

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... avui em repetiré perquè hem estat parlant de llengua i l’haig de dir:

Això acabarà bé. I si no, és que encara no ha acabat.

Benjamin Franklin deia que "Un camí de mil milles comença amb un pas”. El nostre primer pas va ser l’octubre de 2012 i avui, 8 de juliol de 2024, tanquem la dotzena temporada ininterrompuda d’emissió.

Si tot va bé, el setembre engegarem la que serà la 13a temporada en què celebrarem el programa número 500.

El meu agraïment a tots els que heu fet possible aquestes dotze temporades ininterrompudes de programa. Començant per tots els que en un moment o altre heu format part de l’equip del Vull una resposta. A tots els nostres convidats. A tota la gent que ens heu seguit, ja sigui en directe, ja sigui per les xarxes. I, evidentment , a tot l’equip humà d’aquesta gran televisió que és ETV Llobregat.

Acomiadem el darrer programa de la 12a temporada amb el mateix missatge que, setmana darrera setmana, des de fa set anys. El missatge que ens permet tenir sempre present la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili

Tornem al setembre. Que passeu un bon estiu, cuideu-vos molt i, ja ho sabeu... que tingueu molt bona feina!

Les arrels de l'economia catalana. La cacera de bruixes. Desafiament Pere el Gran - Carles d’Anjou

LA CLAU de la nostra història Programa 270. Emès l'1 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

DAVANTAL

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 270.

El passat 18 de juny es presentava al Col·legi d’Economistes el darrer número de la Revista Econòmica de Catalunya, un monogràfic dedicat a “les arrels de l’economia catalana”. El monogràfic situa aquestes arrels, des del punt de vista dominant, a finals del segle XVII, quan la demanda de vins i aiguardents per part de l’Europa més rica va promoure el conreu de la vinya, l’elaboració de vins i la destil·lació d’aiguardents. L’especialització en aquesta producció va desencadenar tot de canvis que van activar la producció de cereals en algunes comarques, la de teixits de llana en altres, el transport de terra i marítim en unes altres i el comerç en totes.

El monogràfic recull la importància que van tenir la manufactura d’indianes, que va ser clau per al creixement econòmic català del segle XVIII, especialment a Barcelona. També el del sistema financer i el dels empresaris colonials-esclavistes, que van reinvertir els seus guanys a Catalunya.

A principis del segle XIX, el naixement d'una nova burgesia moderna i arriscada va permetre realitzar el canvi econòmic més important en la història contemporània: la revolució industrial, que va fer que Catalunya acabés esdevenint l’anomenada “fàbrica d’Espanya”.

L’època del complet èxit del model industrial s’estén des de 1860 fins a just abans de la guerra, el 1935. Són anys en què el lideratge industrial català arrossega el conjunt de l’economia espanyola i permet nivells econòmics el doble d’alts que els de la mitjana de l’Estat  i, en el primer terç del segle XX, dins del primer quart de les regions de l’Europa Occidental.

A partir de la crisi del 1975 al 1985, i en les successives, s’ha reduït considerablement la importància industrial de Catalunya. Catalunya ha aguantat molt de temps el pols amb Madrid, però tots els poders de l’Estat han anat erosionant les capacitats competitives catalanes en molts camps. S’ha perdut, també, l’històric esperit emprenedor i arriscat de l’empresariat català.

Albert Carreras, director d’ESCI-UPF escriu un article al diari ARA sobre l’acte de presentació d’aquest monogràfic amb el títol Tornarà el lideratge econòmic català? Carreras explica que el debat posterior va girar a l’entorn d’aquest declivi econòmic, però també es  van posar en relleu les contrapartides que, des de sempre, ha tingut l’economia catalana, la seva resiliència, formada al llarg de la seva història, la continua formació, l’arribada de nou talent i l’atracció de noves inversions, estrangeres o locals.

Carreras tanca l’article dient que “Catalunya, doncs, pateix diversos desafiaments: alguns, fruit del seu dinamisme intern; d’altres, fruit de l’hostilitat estatal; i d’altres, conseqüència de les resistències a una més gran integració europea –una integració que, cal recordar-ho, normalment ens ha afavorit.

Final

La frase de la setmana del cantant i compositor anglès Kurt Smith

El problema és que la gent sap poc, però parla massa.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu una molt bona setmana!

Reparació a Puig Antich. La Model com a escenari. La "nova" ANC, en parlem amb la seva vicepresidenta Nohemí Zafra

 

Vull una resposta. 12a temporada. Emès l'1 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

    Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Carme Sansa, actriu de teatre, televisió i cinema. Activista social, encapçalant plataformes en contra dels conflictes armats i en defensa dels drets de les dones i de la llengua catalana. Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha tres Premis de la Crítica Teatral de Barcelona, el Sebastià Gasch per la seva dedicació al "music-hall" català (1978), el Margarida Xirgu (1991), el Premi Crítica Serra d’Or (1998) .

Jordi Panyella, Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor del llibre ‘Salvador Puig Antich, cas obert’ (Angle, 2014, sis edicions). Periodista del Punt Avui especialitzat en l’àrea de tribunals, també ha publicat entre d’altres llibres: ‘Fèlix Millet, el gran impostor’ (Angle, 2012, dues edicions) i ‘Causa general’ (Angle, 2019, tres edicions).

Nohemí Zafra, Formació en Administració i Finances i llicenciada en Ciències Polítiques amb Postgrau en investigació política i Màster en Participació i polítiques locals. Mediadora en un despatx d’advocatsdes de fa 10 anys. Vicepresidenta de l’ANC.

Davantal

La setmana passada va ser la Nit del Foc, la festivitat de Sant Joan i amb ella la celebració de les fogueres enceses amb la Flama del Canigó. Per això no hi va haver programa del Vull una resposta i no vam poder parlar del fet indignant que es va produir al Parlament Balear el passat 18 de juny.

Com us podeu imaginar ens estem referint a l’espectacle que va promoure el president del Parlament Balear de Vox, Gabriel Le Senne, durant el ple en què es debatia sobre la Llei de Memòria Democràtica Balear, Gabriel Le Senne, que  va estripar una fotografia d'Aurora Picornell i va expulsar dues diputades socialistes.

El fet no ha aconseguit res més que remarcar encara més la figura d’Aurora Picornell, la sastressa, activista política i militant del partit comunista que va ser afusellada la nit del 5 al 6 de gener de 1937 juntament amb les seves companyes del PCE Catalina Flaquer, les seves filles –Antònia i Maria Pascual– i Belarmina González. Les cinc dones conegudes com les Roges del Molinar.

El seu compromís amb les lluites pels drets laborals i per una vida dedicada a la política en favor de les dones, la van situar en el punt de mira del feixisme el 1936. Quan la van afusellar duia un cabdell de fil i una ploma estilogràfica, una representació de la seva vida de cosidora i d’escriptora.

Com passa sovint amb els actes feixistes, l’acte de Vox  només ha aconseguit l’efecte contrari al que buscava i Le Senne ha fet que la recordem i que difonguem la seva història de nou.

Com escrivia Núria Cadenes en un article excepcional que va titular “El somriure de l’Aurora Picornell”, sempre tindrem la sort que ens quedi aquesta fotografia: tan jove, tanta vida als ulls i aquell somriure.

En el Vull una resposta d’avui coneixerem el projecte de reparació a Puig Antich amb la Model om a escenari i també quina serà la nova línia d’actuació de l’ANC.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana seran les que diuen que van ser les darreres paraules d’Aurora Picornell

"Podreu matar homes, dones, infants com el meu que encara no han nascut. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?"

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!