Pàgines

diumenge, 25 d’agost del 2024

Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (8. Benimodo, la Batalla de València. Vila-real, poseu-me les ulleres)


Benimodo...

“Hi ha un període convuls de la nostra història que es coneix com la Batalla de València i que, en honor de la precisió lèxica, més que una batalla fou un exercici de supervivència  i de fermesa per part d’algunes persones que hagueren d’enfrontar-se als atacs covards i recurrents d’alguns altres.”

Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner van patir atemptats amb artefactes explosius. D’altres van haver de suportar pintades, insults i amenaces. D’altres fins i tot pedrades i pallisses.

Uns atacs a Brujassot van fer que Estellés decidís marxar del poble amb la família oi es va instal·lar durant una temporada a Benimodo. Carmina, la filla del poeta ho explica:

“Benimodo era la llum. Allà es pot viure amb naturalitat en valencià, ací a València és impossible. L’havien despatxat del diari, havien vandalitzat el seu bust a Burjassot, al Perelló no ens podíem quedar i vam anar a Benimodo. Per influència de l’Ovidi...”

El poema escollit per al capítol és Benimodo del Mural del País Valencià.

Vila-real...

Arribem al final del recorregut estellesià que ens ha ofert Pau Alabajos. El capítol conclou amb el poema Uns joves (Vila-real). Abans, però, trobarem un poema del recull El gran foc dels garbons. Uns versos que són una reflexió sobre la seva pròpia mort. Estellés que tant va escriure sobre la mort en parlar de la seva pròpia no pot evitar acabar el poema fent ús de la seva coneguda ironia.

Em posareu entre les mans la creu

o aquell rosari humil, suat, gastat,

d’aquelles hores de tristesa i por,

i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen.

A l’hora justa vull que a Burjassot,

a la parròquia on em batejaren,

toquen a mort. M’agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués

al carrer, inquirint: «Que qui s’ha mort?»

I que li donen una breu notícia:

«És el fill del forner, que feia versos.»

Més cultament encara: «El nét major

de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada