Pàgines

diumenge, 22 de setembre del 2024

Llengua i immigració. SOM 1 d'octubre. Valoració 11-S 2024

 
Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 16 de setembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

  Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Enric de Vilalta portaveu SOM 1 d’octubre

Lourdes Escardívol mestra, ex SN ANC

Francesc Abad analista polític

Davantal

Parlar del creixement demogràfic i d’immigració a Catalunya és urgent. En els darrers 20 anys, han arribat a Catalunya prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300 llengües diferents. La tendència sembla no canviar i alguns ja parlen de la futura i no gaire llunyana Catalunya dels 10 milions.

Les causes d’aquesta arribada massiva són degudes en molt bona part al model social i econòmic imperant al nostre país que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis. Hi ha una greu distorsió: els universitaris no troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.

Encara que les dades oscil·len segons les fonts, podem dir que, dels 8 milions d'habitants, un 21% han nascut a l’estranger. Entre els que es troben en edats compreses entre els 24 i els 40 anys, aquest percentatge puja fins al 40%. El 35,8% dels menors de 18 anys són o immigrants o descendents d'immigrants.

Aquest creixement demogràfic desmesurat per un país petit com el nostre comporta tot un seguit de problemes socials, educatius, sanitaris, d’habitatge i, evidentment,  lingüístics i culturals. Pel que fa a l’habitatge, s’esdevé una autèntica segregació urbanística. Barris sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix.

Segons un estudi de Laura Serra titulat  “Llengua. Radiografia de la immigració a Catalunya”, avui en dia el 70% de la població viu en llars on algun dels membres ha vingut de fora, siguin avis, gendres o oncles. El 47,5% de la població catalana té el castellà com a llengua inicial, i un gens menyspreable 11,6% parla a casa una altra llengua, ni català ni castellà.

A Catalunya, la majoria de la immigració viu en una situació totalment inestable, tant des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua imprescindible per viure a Catalunya.

Si no hi ha necessitat, no hi ha interès ni motivació. Si el país, l’administració, el món polític, el món empresarial i sindical, la societat civil i nosaltres mateixos individualment com a ciutadans,  no som capaços de crear aquesta necessitar, aquest interès, aquesta motivació, l’immigrant optarà únicament pel castellà. El nouvingut ve a treballar, a guanyar-se la vida. Vol aconseguir una situació social i econòmica millor i més justa per a ell i la seva família. Si comprova que, per viure a Catalunya, n’hi ha prou amb saber el castellà, no cal dir que optarà per aquest estatus lingüístic.

El fet que la immigració no es decideixi a aprendre i fer servir la llengua del país, no és res més que un altre símptoma d’aquesta preocupant situació sociolingüística que arrosseguem des de fa molt de temps i que no acaba de redreçar-se.

Final

La frase de la setmana de procedència anònima

No discuteixis mai amb algú que creu en les seves pròpies mentides.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada