Pàgines

diumenge, 13 d’octubre del 2024

11 de setembre de 1714. La història de Catalunya dia a dia. L'expulsió dels jueus el 1492

LA CLAU de la nostra història Programa 272. Emès el 30 de setembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 272 i primer de la 9a temporada.

Fa unes setmanes hem commemorat un nou 11 de setembre. En aquest primer davantal volem recordar, a través del llibre La desfeta, d’Agustí Alcoberro, com l’11 de setembre de 1714 va ser un punt d’inflexió que va separat dues realitats polítiques, so­cials i culturals molt diferents.

L’11 de setembre de 1714, les autoritats borbòniques d’ocupació van dissoldre l’Estat català. Parlem d’un sistema polític construït des del segle XIII, i progressivament ampliat i enfortit, que es fonamentava en tres valors essencials: la superioritat de la llei, el reconeixement dels drets individuals i col·lectius i el govern representatiu i col·legiat. Aquest model va ser anomenat «pactisme», perquè es basava en el pacte entre dos poders: la corona i els braços, és a dir, la representació de la «terra» o nació.

L’11 de setembre de 1714 s’imposà el règim de la Nova Planta, caracteritzat per l’absolutisme, el caràcter totpoderós de la monarquia com a institució de dret diví i la composició vertical —de dalt a baix— de tot l’organigrama polític. Aquest model, imposat per la força de les armes, colpejà les classes mitjanes i populars i, en general, tots els projectes de modernitat política i social. Així mateix, enfortí els sectors més conservadors i tradicionals, que van poder consolidar els seus privilegis de classe. Tot plegat va significar, a més, l’establiment d’un sistema polític caracteritzat per la violència i la militarització permanents, i finançat per un nou model fiscal fonamentat en l’extracció dels sectors productius, la desigualtat i l’espoli. La liquidació de la cultura política basada en la representació i el govern col·legiat va anar acompanyada del tancament de les universitats i del seu desterrament a Cervera,. La instauració de l’absolutisme va tenir, encara, una greu incidència en l’augment de l’analfabetisme, com a conseqüència del tancament de nombroses escoles municipals de minyons, quan els eraris dels consells municipals no es van poder fer càrrec de la nova pressió fiscal.

Per als catalans del 1714 la nació era, en primer lloc, la nació política, ññéñkñs a dir les seves constitucions. Per això, per al cronista Francesc de Castellví, l’abolició de les nostres institucions de govern, va ser “la fi de la nació catalana”. Malauradament, no hi ha a Catalunya un moviment similar a la reivindicació de la devolution, que ha caracteritzat el nacionalisme escocès contemporani. I potser d’aquí plora la criatura, ben entrat el segle XXI.

L’historiador Miquel Manubens manifesta que, per fer efectiva la devolució, el primer pas seria que el Parlament, que disposa de majoria independentista, es reclamés hereu del vell Estat constitucional. "La devolució és recuperar tot allò que teníem abans de l'Onze de setembre de 1714. Es tractaria que la majoria independentista del Parlament proclamés la vigència de les Constitucions Catalanes i, per tant, la nul·litat del Decret de Nova Planta de Felip IV i a continuació reclamés la nul·litat del Tractat d'Utrecht als estats signants o successors.”

Final

La frase de la setmana del filòsof xinès Confuci que va viure entre els segles quart i cinquè A.de C.

Si ja saps què has de fer i no ho fas, llavors estàs molt pitjor que abans

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història-

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada