Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 272 i primer de la 9a temporada.
Fa unes setmanes hem commemorat un
nou 11 de setembre. En aquest primer davantal volem recordar, a través del
llibre La desfeta, d’Agustí Alcoberro, com l’11 de setembre de 1714 va
ser un punt d’inflexió que va separat dues realitats polítiques, socials i
culturals molt diferents.
L’11 de setembre de 1714, les
autoritats borbòniques d’ocupació van dissoldre l’Estat català. Parlem d’un
sistema polític construït des del segle XIII, i progressivament ampliat i
enfortit, que es fonamentava en tres valors essencials: la superioritat de la
llei, el reconeixement dels drets individuals i col·lectius i el govern
representatiu i col·legiat. Aquest model va ser anomenat «pactisme», perquè es
basava en el pacte entre dos poders: la corona i els braços, és a dir, la
representació de la «terra» o nació.
L’11 de setembre de 1714 s’imposà el
règim de la Nova Planta, caracteritzat per l’absolutisme, el caràcter
totpoderós de la monarquia com a institució de dret diví i la composició
vertical —de dalt a baix— de tot l’organigrama polític. Aquest model, imposat
per la força de les armes, colpejà les classes mitjanes i populars i, en
general, tots els projectes de modernitat política i social. Així mateix,
enfortí els sectors més conservadors i tradicionals, que van poder consolidar
els seus privilegis de classe. Tot plegat va significar, a més, l’establiment
d’un sistema polític caracteritzat per la violència i la militarització
permanents, i finançat per un nou model fiscal fonamentat en l’extracció dels
sectors productius, la desigualtat i l’espoli. La liquidació de la cultura
política basada en la representació i el govern col·legiat va anar acompanyada
del tancament de les universitats i del seu desterrament a Cervera,. La
instauració de l’absolutisme va tenir, encara, una greu incidència en l’augment
de l’analfabetisme, com a conseqüència del tancament de nombroses escoles
municipals de minyons, quan els eraris dels consells municipals no es van poder
fer càrrec de la nova pressió fiscal.
Per als catalans
del 1714 la nació era, en primer lloc, la nació política, ññéñkñs a dir les
seves constitucions. Per això, per al cronista Francesc de Castellví,
l’abolició de les nostres institucions de govern, va ser “la fi de la nació
catalana”. Malauradament, no hi ha a Catalunya un moviment similar a la
reivindicació de la devolution, que ha caracteritzat el nacionalisme
escocès contemporani. I potser d’aquí plora la criatura, ben entrat el segle
XXI.
L’historiador Miquel Manubens manifesta que, per fer
efectiva la devolució, el primer pas seria que el Parlament, que disposa de
majoria independentista, es reclamés hereu del vell Estat constitucional.
"La devolució és recuperar tot allò que teníem abans de l'Onze de setembre
de 1714. Es tractaria que la majoria independentista del Parlament proclamés la
vigència de les Constitucions Catalanes i, per tant, la nul·litat del Decret de
Nova Planta de Felip IV i a continuació reclamés la nul·litat del Tractat d'Utrecht
als estats signants o successors.”
Final
La frase de la setmana del filòsof xinès Confuci que va
viure entre els segles quart i cinquè A.de C.
Si ja saps què has de fer i no ho fas, llavors estàs molt
pitjor que abans
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir
plegats noves CLAUS de la nostra història-
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada