Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 274
Ja fa uns quants decennis que anomenem
la nació completa amb el nom de Països Catalans.... però, des de quan existeix
aquesta consciència d’una nació catalana que aplega un conjunt de països? Des
de quan existeix la consciència de Països Catalans?
Aquest concepte, és a dir, el conjunt
de territoris que es van aplegar sota la Confederació catalanoaragonesa i que
tenien com a pròpia la llengua catalana, apareix, especialment durant el segle
XIII quan l’expansió territorial incorpora les terres del País Valencià i les
Illes Balears.
Després del Decret de Nova Planta, el
nom de la corona catalanoaragonesa deixa d’existir. La consciència d’unitat
nacional, però, persisteix. L’escriptor Lluís Galiana, nascut el 1740, recomana
l’edició dels clàssics en llengua catalana, i diu “todos (...) en este reino
[València] la querrían, y en Mallorca y en Catalunya (...) también por ser la
lengua de todos estos reinos una misma”.
Fa dos segles i mig.
Josep Climent, nascut a Castelló i
bisbe de Barcelona (1766 – 1775), va dir: “casi todos los valencianos somos
catalanes en el origen y (...) son una misma las costumbres y una misma la
lengua de ambas provincias [Catalunya i País Valencià]”.
El 1785, la cancelleria de Carles III
prohibia als catalans estudiar a la Universitat de Palma. L’Ajuntament de la
capital mallorquina protestava argumentant que els catalans, a Mallorca, eren
tan “naturales” de les Illes com els mallorquins. Perquè parlaven la mateixa
llengua i perquè es considerava “el reyno de Mallorca como parte de
Cathalunya”.
L’any
1886 aparegué la forma dels Països Catalans en un article de
Josep-Narcís Roca i Farreras, a la revista L’Arc de Sant Martí, el 1900, a la
revista Catalònia i el 1903 a la revista Catalunya, dirigida per J. Carner.
I anem arribant a Joan Fuster. L’any
1962, l’escriptor de Sueca, publicava Nosaltres els valencians i, també
l’opuscle Qüestió de noms. En aquests escrits engegava una profunda
reflexió sobre el País Valencià en què proposava la seva construcció nacional
dins del marc dels territoris de parla catalana, que ell va anomenar Països
Catalans. Fent-ne un breu repàs històric va escriure:
El 1417, en la “Disputa de l’Ase”, fra
Anselm Turmeda afirma de si mateix “sóc de nació catalana, nascut a la ciutat
de Mallorca” El 1539, l’edició dels primers versos d’Ausiàs March, traduïts per
Baltasar de Romaní, a la portada del llibre, s’hi pot llegir: el famosíssimo
philósofo y poeta», era «cavallero valenciano, de nación catalán».
La unitat lingüística, històrica,
cultural, política en alguna època i, si m’ho permeteu, una unitat també en
l’espoli fiscal a què ens sotmet l’Estat espanyol, és inqüestionable. La
consciència de la nació completa es manté des de fa segles.
Final
La frase de la setmana del gran Groucho Marx
Mai no m’oblido d’una cara, però en el seu cas
estaré encantat de fer una excepció.
Abans de marxar, recordeu que podeu enviar les vostres preguntes o dubtes
sobre personatges o fets de la història de la nació catalana a laclauhistoria@etv.cat
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS
de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada