Pàgines

dimarts, 11 de març del 2025

Gabriel Rufián. Els cims catalans amb Lluís Duran. Com remuntem la situació lingüística? amb Gerard Furest

 


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 24 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Lluís Duran Doctor en Història Contemporània i membre del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals.

Especialista en la història del catalanisme polític, ha publicat diverses obres, com Breu història del catalanisme (en dos volums, i, més recentment, El congrés de Cultura Catalana i la transició política (2016) i Història del catalanisme (2017).

Autor de nombrosos articles, també  ha coordinat la publicació d’Enric Prat de la Riba (1870-1917): pensar i construir una Catalunya per al futur... i Pompeu Fabra: llengua, civisme i país .

Va ser aquí, al Vull una resposta, per presentar-nos Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Per una Catalunya lliure i socialment justa.

Avui ha tornat per parlar d’aquest llibre Els cims del catalanisme. Alçament de llum en la tenebra

Gerard Furest Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. Autor del “Decàleg irreverent  per a la defensa del català".

 Davantal

El vaig conèixer en aquest plató quan no era ningú. Entenent aquest no ser com que no era mediàtic i només era conegut per família, amics i companys. D’això deu fer ben bé 11, potser 12 anys. Des de l’Assemblea buscàvem gent que pogués transmetre un cert missatge independentista no identitari (atenció a la paraula) de cara a participar en les ràdios i televisions de l’Espanya profunda.

A partir d’aquí la seva carrera va ser meteòrica. Primer a Súmate, ràpidament, i per molt poc temps al SN de l’ANC i ja, de seguida, a ERC en el seu paper tan ben interpretat de “xarnego independentista.

La setmana passada Gabriel Rufián, en la seva línia habitual, va tornar a generar polèmica. Va dir una gran veritat. El Rufiàn més sincer i que no interpreta cap paper : “Yo tengo el ego de un camión” .

I un parell de grans mentides que no fam més que alimentar el relat espanyol contra Catalunya en general i cont5ra l’independentisme en particular.

“Ha habido eslóganes terribles que han hecho mucho daño”, i posa com a exemple 'Espanya ens roba'. Hi ha moltes maneres de definir l’espoli fiscal a què estan sotmesos els Països Catalans en general i Catalunya en particular  i, si consultem la definició del verb robar veurem que la frase està ben aplicada. Robar: apropiar-se indegudament d’allò que és propietat d’altri. Desposseir (algú) de les coses que li pertanyen.

Segona gran mentida... En la conversa, el diputat d’ERC carrega contra el moviment independentista assegurant que durant els anys del Procés es van "repartir carnets de puresa", un fet del qual diu que va participar i del qual, ara, s'avergonyeix, diu. Quan, precisament, si d’alguna cosa es pot acusar el moviment independentista és que, durant els anys del procés, va intentar difuminar o eliminar per complet els signes principals de la identitat nacional catalana i que no són altres que la llengua i la cultura. Només cal que recordeu algunes frases com “l’independentisme social” o “l’independentisme no identitari” o “a la independència també en castellà”.

En el programa d’avui, però, no parlarem de Rufián ni d’aquests discursos de perdedors. Avui parlarem d’un llibre que vol retre homenatge als milers de persones, la majoria anònimes, que, amb el seu coratge i determinació, van fer front a l’intent de genocidi cultural contra el nostre poble i la nostra llengua durant el franquisme.

I també, després de la publicació de les dades de l’EULP del 2023, tindrem amb nosaltres a Gerard Furest i volem parlar amb ell, no tant de les males xifres en l’ús de la llengua, sinó d’allò que cal fer per redreçar la situació.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del llibre de David Vila Ros “La revolta de Caramòvia i altres contes.”

Tinc la sensació que avui soc més baixet, deixa anar tot d’una el rei. No us ho penseu, li respon un antic súbdit brandant amenaçadorament una espasa. Som nosaltres, que estem dempeus.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada