Pàgines

dimecres, 28 de gener del 2026

7 de febrer: no és només pels trens, és pel futur


El dia 7 hi haurà dues manifestacions. Trieu la que vulgueu. Jo, com molta gent, aniré a la del migdia. No perquè sigui millor ni més legítima que l’altra, sinó perquè el missatge de fons és compartit: això no va només de trens. Tot i que, és clar, també va de trens.

Els trens —Rodalies, retards, avaries, excuses reciclades— són el símptoma més visible d’un problema molt més profund. Cada incidència no és un accident puntual, sinó la confirmació d’un model que fa anys que fa aigües. Un model on Catalunya paga, espera i calla. I quan no calla, molesta.

Però reduir-ho tot als trens seria fer trampes. Avui són les vies, ahir la sanitat, demà la llengua, l’escola o l’habitatge. Sempre la mateixa lògica: decisions lluny, decisions colonialistes, responsabilitats difuses i cap conseqüència real per a qui gestiona malament. Dins d’Espanya, aquesta és la norma. I no sembla que tingui remei.

A la tarda n’hi ha una altra, de manifestació. És una contramanifestació? No ho sé. Però com a mínim és sospitosa de ser-ho. Convocada amb presses i dos dies més tard, amb un relat molt més descafeïnat i amb aquella olor coneguda “això no va de política” que acostuma a aparèixer just quan la política fa massa nosa. Potser és casualitat. O potser no.

Per això cal dir-ho clar: l’única oportunitat real que tenim per construir un país decent —eficient, just i pensat per a la gent que hi viu— és disposar d’un estat propi. No per orgull ni per romantitzar banderes (que també...), sinó també per la llengua, per l’educació, per la sanitat i per una qüestió pràctica: poder decidir i respondre. Fer-ho bé… o pagar-ne el preu.

El 7 de febrer no sortim només per uns trens que no arriben. Sortim per un futur que tampoc arriba si continuem esperant que algú altre ens el resolgui. Trieu la manifestació que vulgueu, però sobretot cal entendre per què hi som.

Jo aniré a la del migdia.

 

8 comentaris:

  1. Jo aniré a la del migdia perquè l’altra ÉS una contraprogramació.
    A més de convocar-se a corre-cuita i dos dies després, com tu dius, només cal mirar la composició de la junta directiva de l’entitat que aixopluga les entitats convocants: PTP.
    Mercedes Vidal, per ex. Que va ser regidora d’Horta-Guinardó amb la Colau i presidenta de TMB. Era o encara és d’EUiA.
    I diuen que no volen “polititzar” la mani, hahaha!!!

    ResponElimina
  2. Que vagi molt bé!!
    (jo visc al Canadà i no hi puc ser)

    ResponElimina
  3. Si us plau, hora i lloc de la manifestació del dia 7 de febrer

    ResponElimina
  4. Com que el poder, en aquest cas el colonial espanyol, per la seva incompetència extrema en mantenir i oferir els serveis socials bàsics que sobre el paper el legitima, tem per la seva pervivència malgrat disposar de totes les institucions i la majoria d'altaveus, ha d'activar tots els mecanismes per situar el conflicte en el nivell més baix possible i amagar que es tracta d'un enfrontament estructural, és a dir, no hi ha valors compartits, hi ha dues legitimitats enfrontades, les prioritats d'uns i dels altres són incompatibles, i la desconfiança mútua és insalvable.
    Les dues manifestacions ofereixen dos relats oposats, el constitucional reduït al règim poruc del 155, i l'independentista que ressorgeix malgrat la repressió judicial, la llei mordassa i la involució democràtica.
    La del matí posa de manifest la naturalesa del conflicte en el llindar de la violència, de fet l'estatal ja hi és present des de l'octubre del 2017; la de la tarda reclama solucions considerant que el problema són les diferències d'interpretació i de pràctica administrativa totalment assumibles pel règim de l'ocupant, per la qual cosa amb noves promeses n'hi haurà prou per tornar a la "normalitat" extractiva i del pèssim govern autonòmic.

    ResponElimina
  5. Gràcies per explicar-ho tant bé

    ResponElimina
  6. Encara hi ha gent a Catalunya que no ha entès que la nostra malaltia es cura sent un país lliure i sobirà. La problemàtica dels trens és greu i ho nota tothom, però aquest ès un entre molts altres problemes.L'expoli i la manca d'inversions asfíxia el país i suposa l'empobriment de les persones.

    ResponElimina