Manuel de Pedrolo: Llengua, identitat i continuïtat nacional (2. Totes les bèsties de càrrega)

 

Totes les bèsties de càrrega: la destrucció de la identitat

Publicada el 1967, després d'haver estat escrita el 1965, Totes les bèsties de càrrega constitueix una de les obres més representatives de la narrativa al·legòrica de Manuel de Pedrolo. Escrita en ple franquisme, la novel·la opta per un espai indeterminat, uns personatges simbòlics i una situació de dominació que evita les referències polítiques explícites. Aquesta opció no s'ha d'entendre únicament com una estratègia per esquivar la censura. La indeterminació permet a Pedrolo transcendir la denúncia d'un règim concret i convertir la novel·la en una reflexió més àmplia sobre els mecanismes del poder i sobre la capacitat d'aquest poder per penetrar en la consciència dels individus.

La dominació que descriu Pedrolo no es limita a l'exercici de la violència ni a la imposició de l'obediència. El seu objectiu més profund és aconseguir que la realitat imposada acabi sent percebuda com a natural. La dominació esdevé així especialment efectiva quan deixa de ser percebuda com a tal: quan l'individu s'hi adapta, la interioritza i arriba a perdre la capacitat d'imaginar una realitat diferent.

Aquesta dimensió interior de la dominació és fonamental per entendre la novel·la. Pedrolo no se centra únicament en allò que el poder fa als individus, sinó també en allò que aconsegueix transformar dins seu. La repressió pot limitar la llibertat, però la despersonalització va més enllà: afecta la capacitat de l'individu de reconèixer-se i de situar-se dins d'una comunitat.

És aquí on la qüestió de la identitat col·lectiva adquireix una importància central. Una comunitat no es defineix únicament per l'existència d'un territori o d'unes estructures polítiques. També ho fa a través d'una memòria compartida, d'uns referents culturals i d'una determinada manera d'explicar-se a si mateixa. Quan aquests elements són progressivament debilitats o substituïts, la dominació deixa de ser exclusivament política i es converteix en un procés d'assimilació.

Des d'aquesta perspectiva, Totes les bèsties de càrrega pot llegir-se com una representació literària de la destrucció progressiva de la identitat. La qüestió fonamental ja no és només què succeeix quan un poble perd la llibertat, sinó què succeeix quan, després d'un llarg procés de submissió, pot arribar a perdre fins i tot la consciència de la seva pròpia identitat.

Aquesta és probablement una de les dimensions més inquietants de l'obra. La dominació no produeix necessàriament una ruptura immediata amb el passat. Pot actuar de manera gradual: primer mitjançant la imposició, després a través de l'adaptació i, finalment, mitjançant la interiorització d'allò que ha estat imposat. El risc més gran no és, per tant, únicament que un poble sigui obligat a renunciar a determinats elements de la seva identitat, sinó que arribi a considerar aquesta renúncia com una cosa natural o inevitable.

En aquest punt apareix, encara de manera implícita, la qüestió lingüística. A Totes les bèsties de càrrega, Pedrolo no desenvolupa encara amb la claredat que trobarem posteriorment en els seus textos polítics una teoria explícita sobre la llengua com a element fonamental de la identitat nacional. Tanmateix, la preocupació per la pèrdua dels referents culturals i per la despersonalització d'una comunitat constitueix un precedent important de les reflexions que desenvoluparà més endavant.

La llengua hi adquirirà posteriorment una funció essencial perquè és un dels principals instruments a través dels quals una comunitat conserva i transmet la seva memòria. Una llengua no només permet comunicar experiències; també conserva una determinada manera d'anomenar i interpretar el món, transmet una cultura i estableix un vincle entre generacions. La substitució lingüística pot ser, per tant, molt més que un simple canvi d'idioma: pot convertir-se en un mecanisme de transformació de la consciència col·lectiva.

Així, Totes les bèsties de càrrega pot situar-se com el primer esglaó d'una reflexió que Pedrolo desenvoluparà posteriorment des d'altres perspectives. La novel·la representa el perill de la pèrdua de la identitat; les obres posteriors permetran aprofundir en les formes de resistència, en els mecanismes de l'assimilació cultural i lingüística i, finalment, en la necessitat de preservar la memòria com a condició per garantir la supervivència d'una comunitat.

En aquest sentit, la novel·la no parla únicament de la repressió d'uns individus. Parla de la possibilitat que una comunitat, sotmesa durant prou temps a una estructura de dominació, arribi a perdre els referents que li permeten reconèixer-se com a tal. La derrota més profunda no és només la pèrdua de la llibertat, sinó la pèrdua de la consciència de ser un poble.

Aquesta idea permet establir el pont cap a La terra prohibida. Si Totes les bèsties de càrrega representa el procés de dominació i despersonalització, La terra prohibida introdueix l'altra cara d'aquest procés: la resistència d'aquells que es neguen a acceptar la desaparició de la seva identitat, de la seva memòria i del seu vincle amb la comunitat.