Escric a cor calent, mentre escolto la compareixença del president Mas arran de la darrera sentència del Tribunal Constitucional sobre el procés participatiu del 9-N.
No em preocupa aquesta sentència. No deixa de ser un atac més contra tot el procés d'independència que ja fa temps es va engegar en aquest país. La majoria dels més de 2.300.000 persones que vam participar en la consulta d'aquell 9 de novembre sabíem el que estàvem fent. Si hi havia algú que en tingués algun dubte, aquesta darrera sentència els ho acaba de confirmar: tots els que vam sortir al carrer per votat el 9-N ho vam fer-ho desobeint el Tribunal Constitucional, Desobeint les lleis de l'Estat espanyol i a l'Estat mateix. Vam realitzar el primer gran acte de sobirania real per començar la desconnexió de l'Estat espanyol.
Tot això ja ho sabíem i per tant no ens preocupa el que a hores d'ara ens pugui dir el TC a les ordres d'un Estat de baixa, de molt baixa qualitat democràtica.
El que és veritablement preocupant és tot el que se'n pugui derivar d'aquesta sentència. Sabíem que, després del 24-N, l'Estat posaria en marxa, i a tota potència, la seva maquinària jurídica, política i econòmica per acabar definitivament amb el procés d'independència. Per començar, caldrà veure com influirà aquesta sentència en les querelles, actualment en tràmit, contra el President Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau.
La sentència no en té prou a declarar inconstitucionals tots els preparatius organitzats per la Generalitat de cara a la consulta del 9-N, sinó que també analitza el contingut de les dues preguntes que es van sotmetre a l'opinió de la població i diu que "no hi ha dubte que totes dues plantegen una qüestió que afecta l'ordre constituït i també el fonament mateix de l'ordre constitucional'. Argumenten que aquestes preguntes incideixen 'sobre qüestions fonamentals que es van resoldre amb el procés constituent' (quina barra!) i que, per tant, serien 'sostretes a la decisió dels poders constituïts'. I acaba reblant que per decidir sobre aquestes "qüestions fonamentals que afecten a "l'estructura de l'estat, l'única via que es pot utilitzar és la de la reforma de la constitució."
S'acosten els temps difícils que molts ja sabíem que havien de venir. Aquesta sentència evidencia les intencions de l'Estat: acabar amb el procés a través d'impedir les eleccions plebiscitàries del 27-S. Si el TC dictamina que la Generalitat no pot preguntar sobre el futur polític de Catalunya i que, consegüentment, els ciutadans no podem expressar-nos lliurement en aquest sentit, ¿com toleraran que, a les properes eleccions, s'hi presentin candidatures que incloguin en els seus programes el compromís que, si en surten guanyadores, iniciaran el camí cap a la independència? ¿Com toleraran que hi hagi candidatures que expressin clarament en els seus programes un full de ruta cap a la independència?
Preparem-nos, doncs, per als propers mesos fins al 27-S que seran durs i complicats. Serà el moment de demostrar per què vam sortir al carrer el 2012, el 2013 i el 2014. Serà el moment de demostrar perquè vam desobeir l'Estat el 9-N.
Serà el moment de la veritat.
I, malgrat no m'agradi l'expressió, serà el moment de l'ara o mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada