L'autèntica batalla

Volíem les eleccions el mes de març, abans de les municipals. N'érem ben conscients que una convocatòria electoral municipal situada al bell mig entre el 9 de novembre i les eleccions plebiscitàries per la independència podien fer més nosa de la que semblava al procés.

Des de l'Assemblea es va intentar capgirar la situació amb la campanya "Els ajuntaments per la independència". La signatura dels compromisos a cadascuna de les poblacions per part de les diferents candidatures va situar el procés en el marc de la campanya.

Els resultats electorals, sobre el paper i amb algunes excepcions importants, van donar la victòria a les forces compromeses amb el procés d'independència. Ara calia, per una banda, complir amb els compromisos signats i, per una altra, fer l'esforç novament de pensar en clau de país i no tant en l'interès propi de cada partit o candidatura.

Durant aquests dies, però, ens arriben determinats flaires que ens fan témer que el que s'està cuinant en algunes poblacions no és ben bé el plat que el país necessita. Llocs on ni ERC ni la CUP accepten donar suport a la candidatura de CiU. Llocs on sembla coure's una aliança interessada entre PSC i CiU fent realitat aquella sociovergència que tant es va demanar, ja fa temps, des d'alguns sectors interessats de la política i l'economia catalana.

Els arguments que els serviran d'excusa seran els habituals, els de sempre... Amb matisos i variants giraran a l'entorn del fet que "la política local és molt diferent de la nacional"... "que cada municipi és ben lliure de fer el que cregui més convenient per a la millora col·lectiva i el benestar dels seus conciutadans", etc.

Després del 13 de juny potser caldrà comprovar quins municipis i quines candidatures seran fidels als compromisos signats en la campanya "Els ajuntaments per la independència". Quines candidatures els van signar ben conscients del compromís que contreien amb els seus electors i amb el país , i quines simplement ho van fer per guardar les aparences.

Ben aviat podrem veure si els diferents partits o coalicions estan disposats a fer del 27-S un autèntic plebiscit per decidir la independència d'aquest país. O si haurem d'assistir a la clàssica batalla electoral en què cada força política vol ser-ne la guanyadora per aplicar ( o no...) el seu programa electoral. 

L'autèntica batalla d'aquests propers mesos es dirimirà entre el partidisme i el país. Entre la unitat d'acció i la generositat davant el gran repte de la independència i l'egoisme egocèntric dels que només pensen a ser ells els guanyadors.

I del resultat final d'aquesta batalla en dependrà el nostre futur.