La llista, el debat, el president...(Intentant aclarir-me/-nos. La llista de Mas)

La llista de Mas. Hi ha una clara intenció per part, sobretot, dels contraris a la llista de país, a identificar, a classificar aquesta llista com la llista del president, la llista de Mas o la llista de CDC. Cal dir que també una part dels partidaris de la candidatura de país cometen l’error de pensar el mateix, encara que moguts per altres motius.  

És el primer que caldria deixar ben clar: quan l’ANC (i en aquest cas jo mateix) s’ha referit a la candidatura unitària o de país en els seus fulls de ruta, sempre ho ha fet en un sentit molt clarificador: candidatura d’ampli espectre polític i social que reculli el màxim de les sensibilitats que configuren el moviment independentista.

En la configuració de la candidatura no pot haver-hi condicions imposades per ningú, sigui el president mateix o qualsevol partit. La llista de país té la voluntat de guanyar les properes eleccions partint de la màxima unitat possible de l’independentisme. Un llista que pugui ser clarament majoritària i que permeti engegar el procés d’independència i, alhora, governar el país, amb la millor eficàcia  i possibles.   

Si l’ANC acaba decidint d’impulsar una candidatura de país, serà mitjançat aquests paràmetres de transversalitat, pluralitat i unitat d’acció. La llista estarà formada per independents de prestigi i polítics de les formacions que s’hi vulguin sumar.

L’encapçalarà Artur Mas? Caldrà veure com es desenvolupa tot plegat. La meva opinió és que no és cap condició per confegir la candidatura. Ara bé, pel capital polític que representa el president, crec que seria convenient que així fos. Internacionalment, ningú entendria que la persona que es president de la Generalitat des del 2010, que s’ha mantingut ferm en les seves reivindicacions sobiranistes des del 2012, que va convocar el 9-N i que arrossega una querella per aquest motiu no encapçalés una llista d’aquest tipus.

El més important és que els que volem una candidatura de país com els que no la volen, tots plegats, deixem de parlar de llista del president. La candidatura, si arriba a configurar-se, haurà de ser tan plural, tan transversal com sigui possible, amb o sense el president al capdavant.