“Avui,
demà, qualsevol dia és prou
per
ser elegit heroi d’aquesta gesta;
són
sants i bons els jorns per fer una festa
entorn
de mi...”
Demà, 26 de juny, es compliran
25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors catalans més
importants del segle XX i un dels homes més compromesos en la lluita per les
llibertats nacionals i socials dels Països Catalans.
Avui, dijous 25, el Canal 33 estrenarà
el documental Manuel de Pedrolo. Trencant l’oblit. El títol no pot ser més
encertat, perquè això és el que hi hagut durant aquests darrers 25 anys sobre l’obra
i la figura del gran escriptor català: oblit.
Xavier Borràs, fa cinc anys i
quan es complia el 20è aniversari de la mort de Pedrolo, va escriure un article,
que encara podeu llegir o rellegir, titulat Molesta, Pedrolo? on, entre altres,
deia:
[...]
encara avui, vint anys després, el seu verb i la seva obra són menystinguts
majoritàriament pels poders i pels mitjans públics en proporció inversa a
l'estima dels seus lectors perquè, bàsicament, Pedrolo molesta els adotzenats i
il·lumina els esperits lliures.
Pedrolo, per damunt de la seva
qualitat i prodigalitat com a escriptor, per damunt del seu llegat, va ser i és
la imatge, cada cop més rara, més excepcional i més enyorada per molts, la de
l’intel·lectual compromès.
Un escriptor extraordinari,
autor d’una obra immensa, en qualitat, en quantitat i en diversitat. Va
cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... Ha
estat un dels escriptors més llegits de la postguerra i un autor infatigable
que va transitar per tots els gèneres literaris. Ens va deixar una obra poètica
considerable, unes quantes peces teatrals d’importància, centenars d’articles
periodístics i l’obra novel·lística de més gruix de la literatura catalana.
La importància del llegat de
Pedrolo rau, però, en el seu radical concepte de la creativitat, de
l’experimentació, en la incorporació d’estructures i tècniques de la
novel·lística internacional a la tradició literària catalana, en la
investigació i en la innovació tècnica dins d’un sentit d’universalitat de
l’obra literària.
La seva fidelitat a la llengua
i als seus ideals el van conduir, primer a enfrontar-se amb la censura que
imposava el règim dictatorial i, després, a fer front a l’arraconament a què
semblaven voler condemnar-lo el món polític i intel·lectual sorgit de la
transició democràtica.
L’obra de Pedrolo és difícil
de classificar, ja que és una obra que no admet cap tipus de limitació. Pedrolo
assumeix en la seva obra el fet de ser català, la situació del seu país i dels
homes i dones que hi viuen. Tota l’obra de Pedrolo és fruit d’un compromís
cívic i social que va saber exercir amb una gran honestedat i un immens esperit
de servei.
Pedrolo, mitjançant la seva
obra ens comunica molts dels problemes que ens afecten, com a persones i com a
societat. Problemes socials, polítics, familiars, personals... La misèria,
l’atur, la marginació, la falta de llibertat, els sentiments, el sexe, els
conflictes generacionals, la problemàtica de la mort i de l’agonia, les
repressions...
Llegir Pedrolo és establir una
lluita interna contra el conformisme, contra una societat injusta i inhumana.
És també una investigació continuada sobre l’ésser humà.
Quan li preguntaven sobre la
seva feina d’escriptor, la seva resposta era: “L’escriptor ha de
replantejar.-se el problema de l’ésser humà des del principi, sense cap mena de
prejudicis i això exigeix per començar tot un seguit de preguntes. I això és el
que ha de fer l’escriptor: interrogar, interrogar-se incansablement, investigar
totes les possibilitats humanes.”
¿Per què un home i un
escriptor d’aquestes característiques és sistemàticament ignorat i silenciat
des del món, diguem-ne, oficial?
Per què, si algú el coneix, és
només per la seva novel·la “El mecanoscrit del segon origen”?
¿On són els Anònims, els
Apócrifs, la tetralogia La terra prohibida, Un amor fora ciutat,
Succesimultani, Procés de contradicció suficient.... els seus contes... els
seus articles o el seu projecte més ambiciós, la novel·la total, el cicle de
novel·lesTemps Obert?
Pedrolo en vida i també en la
mort és un personatge incòmode al poder, a qualsevol poder. Rebel,
inconformista, amb un pensament de clara arrel marxista i, potser el que és més
greu, un independentista dels Països Catalans.
Resultava massa molest per al
poder un intel·lectual que escrivia reculls d’ articles com el titulat “A casa
amb papers falsos”, en el pròleg del qual, entre altres coses deia:
“Pel que fa al títol sota el
qual s’apleguen aquests articles i que pot semblar capritxós, amb ben poques
paraules en puc aclarir la intenció: cap dels meus papers, ni dels teus,
lector, no diu allò que sóc, que ets: un català. Ens falsegen, doncs, la
identitat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada