Entre
les múltiples frases que va deixar anar Napoléo I, n'hi havia una que deia:
"Del més sublim al ridícul només hi ha un pas"
Durant
aquests darrers anys hem estat frega, gairebé tocant el més sublim.... I ara, a
76 dies del moment més important de la nostra història moderna i contemporània,
som a punt de caure en el ridícul més espantós.
Avui
he escoltat Pilar Rahola a RAC1. Tots coneixem i sabem com és la Pilar. A mi,
de vegades, em desperta sentiments contradictoris, però d'un cosa n'estic segur,
de la seva honradesa i valentia. No ha tingut mai por a dir el que pensava
sobre qualsevol tema, per espinós que aquest fos. No té pèls a la llengua i diu
sempre el que creu que ha de dir.
Avui
comparteixo les seves opinions (sense que serveixi de precedent) i us en
reprodueixo els talls que m'han semblat més interessants i punyents:
"Estic
a favor d'una llista unitària independentista... Ara bé, fa mesos que fem el
ridícul..."
"L'espectacle
sembla el d'un pati d'escola... La situació actual és patètica on prioritzen
els interessos personals i de partit per sobre del bé comú."
Rahola
ha carregat també contra les entitats:
"Òmnium
vol quedar bé amb tothom..."
"L'ANC
escull un president a qui després, el seu Secretariat Nacional, no li fa
cas"
"Els
líders polítics arriben a considerar "normal" enviar un missatge a
Europa dient que ells no hi han de ser perquè la ciutadania pugui votar".
Potser
m'equivoco, però crec que hi ha molta gent que ara mateix està tenint uns
pensaments similars... i això, a 76 dies del 27-S, és greu, molt greu.
Malgrat
tot, mantinguem encara ni que sigui un bri de confiança en els nostres
representants, ja siguin polítics, ja siguin d'organitzacions civils. Hi som a
temps, encara, de redreçar-ho i de capgirar la situació.
Hi
som a temps, encara, d'assolir allò que és sublim i de no caure en el més
profund ridícul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada