Aviat farà un any....
El mes d’agost de 2014 ens va
arribar una notícia colpidora: la mort d’en Santi Pons, advocat, membre fundador
de l’ANC d’Osona i un dels principals activistes del 13D. I per damunt de tot, per
a mi, un gran company i amic.
El vaig conèixer el 2012 i
junts vam formar part del primer Secretariat Nacional de l’ANC. Hi ha persones amb
qui des del primer moment, i no saps ben bé per què, estableixes un vincle de
complicitat. Sense que gairebé ni el conegués, a través de la seva mirada, de
la seva veu, del que deia, fent servir sempre arguments, assenyat, però
contundent, amb geni i energia quan
calia, es va guanyar de seguida la meva confiança, admiració i afecte.
En Santi, els seus familiars,
amics i companys d’Osona ho saben molt bé: era una persona alegre, amb unes ganes extraordinàries
de viure que t’encomanava cada vegada que comparties amb ell les reunions (fins
i tot aquelles tan dures del primer any) les accions, les activitats o, encara
més, quan tenies una conversa més relaxada amb altres companys al voltant d’una
taula.
Demà divendres, a 2/4 de 8 del
vespre, a l’Auditori Marià Vila d’Abadal de l’Edifici el Sucre de Vic, en un
acte organitzat per l'Ajuntament de Vic, El Vigatà Independent i Ràdio Vic, en
Santi rebrà, a títol pòstum, el guardó “El Vigatà de l’Any”.
Santi, te’l mereixes... Això i
molt més... Estic content per tu, per la teva memòria; però sobretot estic
content pels teus pares, en Josep i la M. Victòria, i per la Noe, la teva companya
inseparable. Aquest reconeixement a la teva persona i a la teva feina és també
un reconeixement per a ells. Un reconeixement que pugui servir, ni que sigui
una mica, per omplir el gran buit que vas deixar.
Demà, em sap molt de greu, no
podré ser-hi, per compartir amb ells l’emoció d’aquest acte. Ja ho saps, Santi,
la feina és la feina, encara n’hi ha molta, i un compromís amb ‘ANC d’Olesa de
Bonesvalls m’impedirà de ser a Vic.
Et garanteixo, però que demà seràs
amb mi a Olesa, com en tants altres actes... i jo seré amb tu, amb els teus
pares i amb la Noe, a Vic.
Al bell mig del menjador tinc
penjat un quadre d’una estelada de tela, cosida a mà, amb el lema de Francesc
Pujols “El pensament català rebrota
sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors." Me’l van regalar en
Josep, la M. Victòria i la Noe. Mentre jo visqui sempre ocuparà aquest lloc
principal de casa meva.
Darrera del quadre em vau
escriure aquestes paraules: “...amb agraïment
per portar el nostre estimat Santi prop del teu cor”
Santi... sempre et portarem en
el cor i en la memòria:
“En el
demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran.
I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles...”
Santi, Josep, M. Victòria, Noe... Un petó molt fort.
I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles...”
Santi, Josep, M. Victòria, Noe... Un petó molt fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada