Final, acompanyats de M.M.Marçal, del passeig amb Joan Brossa (La sextina)

Acabarem aquest llarg passeig de la mà de Joan Brossa, en el qual ens han acompanyat les sextines d'Arnaut Daniel i de Maria Mercè Marçal, amb un exemple de les sextines del propi Brossa, una de les que va dedicar a la poeta d'Ivars d'Urgell.

Brossa va compondre una sextina dedicada a Maria Mercè Marçal, "gentil i medievalista" titulada Cançó sextina i que va publicar en el seu poemari Viatge per la sextina.  

He triat, però, la sextina que Brossa va escriure com a pròleg de Cau de llunes, el primer llibre de Maria Mercè Marçal. 

Les paraules rima escollides per Brossa són mots clau i molt significatius. En paraules de Glòria Bordons: "D’alguna manera els mots esdevenen simbòlics per destacar les principals qualitats de la nova poeta: arrelada a la terra (arbres), arriscada i inquieta (barca i lluita), compromesa (lluita i flama), amb força (arbres), fluïda i noble (aigua), comunicativa i obridora de camins (aigua), clara (lluna i aigua) i lliure (vent)."

Ningú no traçaria el vol dels llibres

o el fil de vent que avui esfulla els arbres,

es perden les parets dessota l’aigua

i ets tu la timonera de les lletres

-fruit de bon pom a la rodona barca,

i en el tinter la cendra de la lluita.

S’escriu a les arrels la nostra lluita

que amaga les escales en els llibres;

toques vidre i no es trenca, i mar i barca

obren bandera a tota mena d’arbres;

forces i coses escabellen lletres

i l’enemic fa reixes dintre l’aigua.

Raja la sang, avui el vel de l’aigua

uneix camins al centre de la lluita.

Les flors dels teus poemes són les lletres,

i els mots les plantes que al jardí dels llibres

van marcant l’endurança i formen arbres.

Fumes herbes a proa de la barca.

Se’n van a cau les llunes a la barca

i la llum mulla, més enllà de l’aigua,

les dents mestresses d’un boscatge d’arbres

que armen la festa amb verds i grocs en lluita.

Para alta la claror, llibre de llibres,

i a rem i a vela van passant les lletres.

S’aixeca fum dels nombres i les lletres,

dic que, aquest llibre, el veig com una barca,

ben blau damunt el fosc de tants de llibres,

i qui el llegeixi sentirà que l’aigua

serà flama mullada per la lluita

que obrirà una portella al tronc dels arbres.

Alta la testa, pentinats els arbres,

pengen de la claror un seguit de lletres;

el pes corba llur foc a punt de lluita,

fulguren els fanals del Mot o barca

que arriba noblement d’una gran aigua

mentre la lluna roda al blanc dels llibres.

S’estripen llibres entremig dels arbres

i es cull a l’aigua un gavadal de lletres:

doni vent a la barca aquesta lluita!

Solstici d’hivern de 1976