Davantal del darrer programa de La Clau de la nostra història:
És indubtable que, des de fa
més d’un segle, la generació d’energia elèctrica és una activitat humana bàsica
i indispensable en el món actual.
Per obtenir energia elèctrica
disposem de tècniques molt diferents i que acostumem a dividir en energies
renovables i no renovables.
Si ens fixem en les dades del
2013 corresponents a la producció bruta d’electricitat a Catalunya veurem que
d’un total produït de 45.719 GWh, 38.552
GWh van ser obtinguts a través d’energies no renovables i només 7.167 GWh
procedien d’energies renovables.
Dins de les no renovables, la
producció màxima la donen les centrals nuclears amb 23.996 GWh i dins de
l’apartat de les renovables tenim la hidràulica amb 3.670 GWh i l’eòlica amb
2.681 GWh. La fotovoltaica només arriba a 402 GWh i la solar termoelèctrica es
queda amb un escàs 0,6 GWh
Això vol dir que, en conjunt, la
producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables a Catalunya,
el 2013, va ser d’un 84,3% i les nuclears representaven un 52,5% de la
producció total.
Com serà el model energètic de
la Catalunya del futur? Tot sembla indicar que les energies renovables poden
ser l’aposta estratègica del futur perquè són netes, es restitueixen
gratuïtament i poden ser una bona part de la solució al problema energètic a
llarg termini.
Ara bé, per tal que les
energies renovables siguin el component principal de la producció i consum
d’energia de la Catalunya del futur segurament caldrà que, alhora, la societat
sigui capaç de reduir les necessitats energètiques actuals.
Es parla també d’altres
energies encara en procés d’experimentació o de desenvolupament.
L’hidrogen és un element que
es pot fer servir per produir electricitat. A Islàndia, des del 2002, hi ha una
estació d’hidrogen i alguns cotxes i autobusos ja funcionen amb aquesta nova
font d’energia. El problema principal és que l’hidrogen és un element força
escàs i el procés per obtenir-ne és, de moment, força car.
L’energia solar amb plaques
solars d’alt rendiment, L’inconvenient principal de les plaques actuals tenen
un rendiment molt pobre ja que només entre un 10 i un 15 per cent de la
radiació solar és transformada en
electricitat.
Pel que fa a les centrals
nuclears, s’està treballant en dues alternatives al sistema de producció
actual.
El primer seria utilitzar com
a combustible en lloc de l’urani o el plutoni, un material anomenat tori, un
material que té un potencial energètic 40 vegades superior a l’urani i , en
canvi, és molt poc radioactiu.
El segon consistiria a fer
servir la FUSIÓ nuclear en comptes de l’actual FISIÓ. La FUSIÓ permetria
generar una gran quantitat d’energia utilitxzant molt pocs recursos. A més, i
molt important, aquest mètode eliminaria de soca-rel les actuals i perilloses
deixalles radioactives.
Durant segles, les societats
humanes hem anat fent servir diverses fonts d’energia que hem anat substituint
a mesura que se’n descobrien de noves i més eficients.
A Catalunya, l’electrificació
va suposar l’inici de la segona revolució industrial.
Avui, a La Clau de la nostra
història parlarem de les empreses i les persones que van impulsar, a principis
del segle XX, l’electrificació de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada