Davantal de La clau de la nostra història
Haig de confessar que avui he
tingut dificultats per redactar aquest davantal que ens serveix d’introducció
al programa.
El nostre assessor històric,
en Víctor Cucurull, no ha volgut desvetllar quin seria el tema que tractaríem
en el programa d’’avui. Només sabem que és el secret més ben guardat de la
ciutat de Barcelona i que té alguna relació amb el setge de 1714.
Així que esperant, com tots
vosaltres, què ens descobrirà en Víctor recordarem una mica la caiguda de
Barcelona, l’11 de setembre de 1714, a mans de les tropes franco-espanyoles que
comandava el Duc de Berwik.
Després del tractat d’Utrech
del 1713, que significà la retirada de les tropes aliades i la traïció
d’Anglaterra, els catalans es quedaren sols davant les tropes de Felip V.
Després de dos dies de
reunions, la Junta de Braços va decidir continuar la lluita contra els
borbònics. S’iniciava així la darrera fase de la guerra de Successió que va
passar a ser definida pels borbònics com la Guerra de Catalunya o la Rebel·lió
dels catalans.
El 3 de setembre de 2014, quan
la ciutat ja suportava un setge de més de 13 mesos, el duc de Berwick,
comandant de les forces assaltants, proposà obrir negociacions de capitulació
el 3 de setembre. El conseller en cap de Barcelona Rafael Casanova ho va
exposar a l'assemblea de trenta membres
dels Tres Comuns amb la conveniència de
gestionar un armistici de dotze dies. La resposta de l’assemblea va ser:
Els Tres Comuns s'han reunit,
i havent considerat la proposició feta per un Oficial dels Enemics responen
que: no volen ni sentir, ni acceptar cap proposta de l'Enemic.
Els intensos bombardejos i les
bretxes produïdes a les muralles van facilitar l’assalt final de les forces
borbòniques l’Onze de Setembre. Es lluitaria cos a cos i casa per casa fins
que, cap a les dues de la tarda, Rafael de Casanova va caure ferit i Antoni de
Villarroel va ordenar la capitulació de la ciutat. La ciutat comtal, el cap i
casal de Catalunya, finalment havia caigut. L’esdeveniment donava pas al mite.
Durant el setge, els defensors
havien patit unes 7.000 víctimes i una tercera part de les cases de Barcelona
van ser destruïdes per les 30.000 bombes llançades per l’exèrcit borbònic,
mentre que els assaltants van comptabilitzar unes 14.200 baixes. I la repressió
consegüent seria especialment dura i d’un abast profund, tant polític, com
econòmic i cultural. Així, entre els anys 1714 i 1716, les autoritats
borbòniques es van dedicar a posar les bases d’una repressió sistemàtica
fonamentada en un estat d’excepció permanent i aplicat a tots els àmbits de la
vida col·lectiva.
Avui, a La clau de la nostra
història estem ansiosos de conèixer el secret més ben guardat de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada