Ja fa unes setmanes, en els
articles sobre l’estatus de les llengües en una futura Catalunya independent,
us recomanava la lectura d’un excel·lent i documentat treball de la professora
de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat L’oficialitat lingüística.Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques.
És un treball magnífic, però
les seves 170 pàgines poden ser un petit obstacle a l’hora d’afrontar-ne la
lectura. Em permeto, doncs, començar-ne una breu síntesi, especialment la que
fa referència a l’Annex “Taula sobre les implicacions de l’oficialitat.”
En general, quan parlem del
tema de l’oficialitat o la cooficialitat de la llengua castellana en un Estat
independent, habitualment acostumem a fer-ho amb massa lleugeresa i amb un profund desconeixement de la
realitat. I és normal. I és lògic. El que implica el terme jurídic de l’oficialitat
d’una llengua no és fàcil de conèixer ni es troba a l’abast de tothom.
Eva Pons, en el seu treball, ens
fa una extraordinària síntesi de les implicacions del terme oficialitat. Em
proposo fer-vos arribar les principals implicacions que, l'oficialitat o cooficilitat del castellà, representaria per a l’administració,
per als poders públics, per a l’educació, per al món de la justícia, per al
dret d’ús en les relacions públiques i privades i per als deures dels ciutadans
sobre el coneixement i ús de la llengua oficial.
Acabava el meu article
dient “Només hi ha una cosa que no podem permetre pel que fa al ‘estatuts de
les llengües en un Estat independent: l’oficialitat o cooficialitat del
castellà.” És l'únic que no podem acceptar de cap manera en una Catalunya independent. I aquest fet no significa en cap cas ni la marginació ni la falta de respecte a cap dels drets que tenen els parlants de la llengua castellana al nostre país. A partir d’aquí d'aquesta premisa s’obre un ampli ventall de possibilitats que
permetrien garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans de Catalunya i,
especialment, els de la llengua castellana.
Que passaria en l’àmbit de la
comunicació en i entre els poders públics si el castellà fos oficial?
.
- Estaria del tot garantit l’ús intern del
castellà com a llengua de treball de les administracions i els poders públics.
- Els funcionaris i empleats públics tindrien el
dret a l’ús intern i a treballar en
castellà.
- En les relacions interadministratives es podria
fer servir el castellà.
- Els parlamentaris tindrien tot el dret a l’ús
del castellà en les seves tasques parlamentàries.
- Determinats documents parlamentaris com els
informes, dictàmens, comunicacions escrites, etc., dels arxius i del butlletí
del Parlament haurien d’estar també redactats en castellà.
- Les convocatòries i actes de les reunions dels
Consells municipals caldria redactar-les també en castellà.
- Segurament la nova República catalana no tindrà
un exèrcit convencional, però si el tingués, els soldats tindrien dret a rebre
la formació militar també en castellà.
- La llengua oficial utilitzada pels particulars no
condiciona en cap cas la llengua dels informes i actes interns de l’Administració.
Continuarà....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada