Si el castellà fos oficial....(1)

Ja fa unes setmanes, en els articles sobre l’estatus de les llengües en una futura Catalunya independent, us recomanava la lectura d’un excel·lent i documentat treball de la professora de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat L’oficialitat lingüística.Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques.

És un treball magnífic, però les seves 170 pàgines poden ser un petit obstacle a l’hora d’afrontar-ne la lectura. Em permeto, doncs, començar-ne una breu síntesi, especialment la que fa referència a l’Annex “Taula sobre les implicacions de l’oficialitat.”

En general, quan parlem del tema de l’oficialitat o la cooficialitat de la llengua castellana en un Estat independent, habitualment acostumem a fer-ho amb massa lleugeresa i amb un profund desconeixement de la realitat. I és normal. I és lògic. El que implica el terme jurídic de l’oficialitat d’una llengua no és fàcil de conèixer ni es troba a l’abast de tothom.

Eva Pons, en el seu treball, ens fa una extraordinària síntesi de les implicacions del terme oficialitat. Em proposo fer-vos arribar les principals implicacions que, l'oficialitat o cooficilitat del castellà, representaria per a l’administració, per als poders públics, per a l’educació, per al món de la justícia, per al dret d’ús en les relacions públiques i privades i per als deures dels ciutadans sobre el coneixement i ús de la llengua oficial.

Acabava el meu article dient “Només hi ha una cosa que no podem permetre pel que fa al ‘estatuts de les llengües en un Estat independent: l’oficialitat o cooficialitat del castellà.” És l'únic que no podem acceptar de cap manera en una Catalunya independent. I aquest fet no significa en cap cas ni la marginació ni la falta de respecte a cap dels drets que tenen els parlants de la llengua castellana al nostre país.  A partir d’aquí d'aquesta premisa s’obre un ampli ventall de possibilitats que permetrien garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans de Catalunya i, especialment, els de la llengua castellana.  

Que passaria en l’àmbit de la comunicació en i entre els poders públics si el castellà fos oficial?

. 

- Estaria del tot garantit l’ús intern del castellà com a llengua de treball de les administracions i els poders públics.

-  Els funcionaris i empleats públics tindrien el dret a l’ús intern i a treballar en  castellà.

- En les relacions interadministratives es podria fer servir el castellà. 

- Els parlamentaris tindrien tot el dret a l’ús del castellà en les seves tasques parlamentàries.

- Determinats documents parlamentaris com els informes, dictàmens, comunicacions escrites, etc., dels arxius i del butlletí del Parlament haurien d’estar també redactats en castellà.

- Les convocatòries i actes de les reunions dels Consells municipals caldria redactar-les també en castellà.

- Segurament la nova República catalana no tindrà un exèrcit convencional, però si el tingués, els soldats tindrien dret a rebre la formació militar també en castellà.

- La llengua oficial utilitzada pels particulars no condiciona en cap cas la llengua dels informes i actes interns de l’Administració.

Continuarà....