Com culminem el procés? (Full de ruta JxS)

Viatge al passat. Repetició del 9-N. La mort del procés. Una pantalla ja superada...

Aquests són alguns dels comentaris que ha suscitat la proposta de l’ANC de consultar als associats sobre si cal exigir a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per DECIDIR sobre la Independència.

És cert que el referèndum presenta dubtes i alguns punts foscos. Com també els presenten qualsevol altres de les opcions viables per arribar a la independència, des del propi full de ruta actual de JxS fins a la DUI.

Crec que és bo reflexionar sobre les diverses opcions que se’ns presenten, això sí, situant-les com cal dins de l’escenari polític i de la situació actual del procés d’independència. Deixem-nos estar de prejudicis absurds, com pensar que és un pas enrere o si estem fent costat a un o altre partit.

Comencem pel full de ruta de JxS. Un full de ruta que, en principi, semblava tenir el suport de la CUP: Aprovació de les tres lleis de desconnexió, convocatòria d’eleccions constituents i, en cas de guanyar els partits independentistes, redacció de la nova Constitució, referèndum d’aprovació i, si guanya el sí, declaració d’independència.  

La primera dificultat ja la tenim: el no de la CUP als pressupostos significa, de facto, el trencament del pacte d’estabilitat que, en tot cas, potser es podria refer amb la moció de confiança del mes de setembre. Ara bé, amb les experiències viscudes, tot i superar la moció de confiança, qui ens garanteix que hi haurà una fidelitat de la CUP al govern fins al final?

Si la moció de confiança no prosperés, ens n’aniríem a noves eleccions al Parlament. No crec que aquesta via ningú la pugui veure com a bona. Seria difícil repetir JxS i els resultats serien totalment incerts. A més de l’endarreriment que representaria dins del propi procés: legislatura fallida després d’un any; les tres lleis de desconnexió i les estructures d’estat sense o a mig fer. Segurament, de totes les vies possibles, aquesta d’eleccions avançades és la pitjor i la més negativa.

Suposant que la moció de confiança prospera, que la CUP hi vota favorablement, que la legislatura continua i arribem fins al final. Aprovem les tres lleis i convoquem eleccions constituents. Què pot passar?

Anem de cap a unes eleccions multipartidistes en què cada partit s’hi presentarà pel seu compte i defensarà el seu model de país i de futura constitució. Lluita, doncs, fratricida per obtenir la majoria. I no oblidem que, per continuar en la fase definitiva del procés cal, també, guanyar clarament aquestes eleccions. Quan alguns parlen de “retorn al passat” aquestes eleccions prenen un caràcter similar amb una perillosa espasa de Dàmocles damunt del procés d’independència.

Continuem suposant que les forces independentistes guanyen també aquestes eleccions. Si la correlació de forces torna a ser similar a la que tenim ara, us imagineu com pot ser el debat per arribar a un acord sobre la nova Constitució?

Suposem, però, que també superem aquest debat i el Parlament aprova una Constitució que caldrà sotmetre a referèndum. Del resultat d’aquest referèndum en depèn la pròpia declaració d’independència. Votar una determinada Constitució pot separar el moviment independentista. Votar una Constitució no ens garanteix que no hi hagi un boicot de totes les forces partidàries de continuar dins de l’Estat espanyol. N’estem segurs que, la pròpia CUP, recomanarà el vot afirmatiu per una Constitució  que, per exemple, reconegui i garanteixi el dret a la propietat privada i a l’herència? O que basi el seu sistema econòmic en el lliure mercat i garanteixi la llibertat econòmica dels ciutadans?

Resumint... Els dubtes i els punts foscos del full de ruta actual són que, perquè acabi tenint èxit, reclama múltiples validacions. La primera, aprovar la moció de confiança i mantenir la fidelitat al govern de la Generalitat fins al final de la legislatura. La segona, guanyar clarament les eleccions constituents. La tercera, que el Parlament aprovi per majoria la nova Constitució i, finalment, que en el referèndum guanyi el Sí i que la participació superi si més no el 50%.

És possible culminar el procés d'independència a través d'aquest full de ruta? Si que n'és, de possible, superant, però, tots els més que previsibles esculls que es presentaran.

En el proper article intentarem reflexionar sobre el Referèndum i la Declaració d’Independència.