"No entenc l'ANC"

Francesc Homs dixit: “ No entenc l’ANC. Hi ha moltes coses de l’ANC, cada vegada més, que em costen d’entendre. Que digui que el full de ruta no té recorregut no ho comparteixo. Crec que el full de ruta és vigent, i aquí hi ha un problema que s’hauria de tenir el coratge d’identificar, que es diu CUP o una part de la CUP”

Evidentment... Un polític de partit és, com el propi nom indica, essencialment partidista. No podrà entendre mai l’ANC. Només “l’entendrà” quan les estratègies i les decisions de l’organització independentista coincideixin amb l'estratègia del seu propi partit.Estic convençut que durant aquests darrers anys han estat molts els polítics a qui els ha passat pel cap la mateixa frase. 

Des del 9 de novembre de 2014 fins ara tot han sigut batalles i batalletes entre independentistes. El procés va passar a mans dels partits i l’ANC va decidir fer el seu propi “pas al costat”. El resultat és de tots conegut. 

El full de ruta 2015 de l’ANC definia els partits catalans com la baula feble del procés d’independència. Un any després, les eleccions viscudes durant el 2015 (municipals, plebiscitàries i espanyoles) no van fer res més que demostrar com el partidisme, con posar els interessos de partit i les ideologies per damunt del país són l’autèntic perill del procés. Les properes eleccions espanyoles previstes per al 26 de juny van exactament pel mateix camí i els resultats que s’auguren per al conjunt de l’independentisme no conviden a l’optimisme.

El partidisme i les ideologies han desencadenat la discussió estèril, molt lluny del debat serè i productiu, i han generat la divisió en el món independentista. Les mateixes bases de l’ANC hem hagut de patir, en molts casos, el mateix problema.

El procés independentista català és molt singular. Cap partit polític pot aspirar a liderar-lo tot sol  i la lluita partidista per ocupar l’hegemonia política es trasllada en bona part a la societat civil. El resultat no és altre que el de la desorientació, el desencís i la indignació entre bona part del moviment independentista.

L’ANC, conscient dels problemes viscuts durant aquests darrers mesos que han conduït al trencament del pacte d’estabilitat parlamentària i, consegüentment, a l’erosió del full de ruta previst, ha decidit fer una consulta als associats sobre un referèndum per la independència. Caldrà esperar a veure que decideixen el 3 de juliol les bases de l’ANC.

Sobretot.... No fem ara del tema del referèndum un nou motiu de divisió i de disputa. Reflexionem, estudiem pros i contres i votem en conseqüència i parlem-ne després del 3 de juliol.  

Més enllà dels resultats de la consulta, la proposta és, per a mi, positiva. De moment, tornem a prendre la iniciativa des de la societat civil. El referèndum treu el procés de les mans partidistes i el torna a la gent que és la que acabarà decidint. Posa entre l’espasa i la paret els Podemos, els Comuns i els Colau, que ara viuen molt feliços i contents.

També té alguns dubtes i interrogants. És cert. Per això, perquè el referèndum sigui creïble i serveixi com a nexe d’unió dels independentistes, des de la societat civil, als partits i a les institucions, cal presentar una proposta molt concreta, molt clara, sobretot pel que fa als preparatius, al desenvolupament i què se’n farà amb els resultats. Tinc molt clar que, perquè la majoria de l’independentisme s’hi sumi, el referèndum ha de ser vinculant i, si el resultat és positiu, només pot conduir a la declaració immediata de la independència.

El full de ruta polític actual no està ni molt menys liquidat, sinó tan sols tocat. Caldrà mantenir-ne les parts més importants: les estructures d’Estat, la llei d’Hisenda, la de Seguretat Social i, sobretot, la de transitorietat jurídica, importantíssima de cara a la celebració d’un referèndum unilateral i a la declaració d’independència que se’n derivi. Caldrà mantenir-se ferms en la declaració del 9-N de JxS i la CUP.

Per part de l’ANC, si les bases opten per tirar endavant el referèndum, caldrà crear, tal com es va aprovar en el full de ruta de l’organització, la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana. Aquesta Taula haurà de ser l’organisme unitari que porti la direcció nacional, la direcció política del procés.

Serà aquesta Taula, com també diu el nostre full de ruta, la que haurà de tirar endavant la creació de l’Assemblea de Càrrecs Electes perquè cal que les accions repressives i antidemocràtiques de l’Estat espanyol ens agafin ben preparats. La constitució d’aquesta Assemblea representa, a més, una declaració molt clara d’intencions davant de l’Estat i davant de la comunitat internacional.

I perquè tot això esdevingui realitat, el proper 11 de setembre caldrà de nou una extraordinària demostració de fermesa i de convenciment del poble català. Una gran manifestació/concentració que, per una banda, ens reforci l’autoestima i la convicció, que retorni la confiança a aquells que l’hagin perduda i, per una altra, que col·loqui als partits en el seu lloc, que no és altre que el d’exercir com a representants de la ciutadania i al servei del país i del procés