Els mapes amagats (Davantal La clau de la nostra història)

Per a la història oficial,  preparada i escrita pels interessos d’aquells que, a mitjan segle XVI, havien decidit crear un gran estat castellà que pogués fer front a la realitat política d’una nació catalana en la plenitud del seu desplegament, era imprescindible fer desaparèixer tot rastre històric de la realitat d’aquesta gran nació catalana.

Fer desaparèixer, però, la realitat és gairebé impossible. Tot i així, els fidels servents d’aquell nou Estat de matriu castellana van començar abans de res a aplicar una censura extremadament dura i fèrria.

Una censura que s’aplicava amb penes d’una duresa extrema, gairebé inimaginable. Una censura que anava a càrrec dels tribunals del Sant Ofici, sota la protecció directa del monarca Felip II, encastella a El Escorial. Una censura que es va dedicar a destruir tota prova de l’existència d’una gran nació catalana, ja sigui amb la destrucció de documents, ja sigui copiant aquests documents amb tots els retocs i canvis que fossin necessaris.

Finalment, calia destruir o manipular i retocar els mapes que cartografiaven les gestes nàutiques dels catalans al llarg dels segles XVI i XVII.

L’investigador Enric Guillot va ser el que va trobar els primers mapes que no havien estat retocats. Per a sorpresa de molts, aquests mapes demostraven, amb una gran profusió de detalls, com els escuts i les banderes pintades damunt el Nou Món deixaven ben clar de quin país n’eren els descobridors i colonitzadors.

Aquests mapes ens demostren com, a partir dels primers viatges de Cristòfol Colom, aquelles terres es van anar incorporant a l’imperi comercial que els catalans havien bastit a la Mediterrània.

Un imperi governat a través de la confederació catalana/aragonesa, des de les primeres gestes de Jaume, el Conqueridor a principis del s XIII, fins a la incorporació del regne de Nàpols pel gran rei Alfons, el Magnànim a mitjans del s XV.

Avui a La clau de la nostra història parlarem amb l’Enric Guillot pequè ens expliqui de primera mà l’emoció i els dubtes arran de la primera troballa, un mapamundi de 1573 del cosmògraf portuguès, Domingos Teixeira.

La paciència d'anar demanant a tota mena d'arxius arreu del món susceptibles d'haver guardat planisferis, cartes de marejar, portolans i mapes antics, sense haver passat per les mans dels censors espanyols.

La tasca de veure quins documents i en quin estat es presenten els mapes que es guarden a Espanya, en els o bé s'han esborrat les banderes originals o bé s'han repintat amb colors nous per amagar els senyals catalans. La feinada per descriure els documents, interpretar les descobertes, preparar-ne l'edició i, el més difícil trobar algun editor prou boig per jugar-se-la.