Referèndum, declaració d'independència? Parlem-ne...

El 9-N de 2014 podria haver estat el referèndum unilateral d’independència? Cert, però no podem tornar al passat i la indignació, les queixes i les protestes no ens serviran de res.

El 27-S la ciutadania va votar un Parlament amb majoria independentista? Cert. També és cert, però, que en paraules de la mateixa CUP, el plebiscit no s’havia guanyat. I sobre aquesta percepció dels resultats en podem parlar tant com vulgueu, però, com deia Aristòtil, l’única veritat és la realitat.

De totes maneres, aquesta majoria parlamentària té un full de ruta clar per tal de proclamar la independència? Aquí se centren tots els dubtes i més després d’aquests 9 mesos transcorreguts des del 27-S que han finalitzat amb el trencament de l’acord parlamentari entre Junts pel Sí i la CUP.

Estarem d’acord, doncs, que cal trobar una sortida viable a aquesta crisi que fa trontollar el procés d’independència. Quina pot ser aquesta solució?

Els nostres representants polítics, fins ara, n’han proposat tres, de possibles vies:

Des de JxS es proposava deixar a punt les estructures d’estat, fer eleccions constituents com a validació democràtica i proclamar la independència en cas d’una majoria suficient.

La CUP proposava un  camí força similar: crear un Fòrum Social Constituent, que finalitzés amb un referèndum sobre diverses qüestions en el model del nou estat i convocar unes eleccions que serien interpretades com una DUI si hi havia una majoria favorable a la independència.

Fins i tot tenim la proposat Mas, també molt similar a les dues anteriors: en les eleccions de què parlen tant JxS com la CUP caldria comptar vots i no escons.

Qualsevol de les solucions ens condueix a unes noves eleccions en què hi haurà partits que no voldran posicionar-se i tornaran a jugar al joc de l’ambigüitat que tant bons resultats els dóna. Podria repetir-se, doncs, el que ja va succeir el 27-S i, no ho sabem, potser amb resultats similars o pitjors.

El problema principal, però, és que ara per ara aquesta majoria parlamentària ja no existeix. El no de la CUP als pressupostos ha dinamitat, utilitzant l’expressió del president, els ponts de diàleg. Construir de nou un pont basat en la confiança mútua entre ambdós grups parlamentaris em sembla una tasca gairebé impossible si no es produeixen modificacions substancials en el full de ruta actual.

Com modifiquem, doncs, el full de ruta perquè el procés torni a ser viable i disposi alhora d’una majoria suficient per tirar-lo endavant?

Davant la realitat i davant del fracàs de la via actual només tenim una sortida que passa per un referèndum d’autodeterminació i una declaració d’independència.

Crec que la majoria de l’independentisme estaria d’acord en aquesta proposta. Uns perquè ens diran que és el que sempre han demanat i altres perquè la veuran com l’única proposta que pot fer de desllorigador en aquest nus gordià i que, a més, pot servir per tornar el procés a la gent.  

Què ha de ser primer, però, el referèndum o la declaració?

Parlem-ne....