Censura...
La censura és l'ús de poder,
per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per prohibir
allò que no es vol que la societat sàpiga. La censura es duu a terme amb la
finalitat de mantenir l'statu quo, controlant el desenvolupament d'una
societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès.
“No es pot construir un Estat
lliure amb una història segrestada”...
Aquesta frase la va dir Jordi
Bilbeny, el nostre convidat d’avui i sobre aquesta frase desenvoluparem aquest
capítol de La clau de la nostra història.
Quin va ser el paper de la
censura castellana durant el segle XVI?
És en aquest segle quan es
comencen a dictar disposicions reials que estableixen un control ferri sobre
les idees i les publicacions, un fenomen habitual a les dictadures, però que
pocs s'han cuidat d'extrapolar a èpoques llunyanes.
El 1503, els Reis Catòlics
dicten una pragmàtica sobre el control de les impremtes i l'estampació de
llibres. El 1556, una reial cèdula de Felip II prohibeix, entre altres
matèries, la impressió dels llibres que tracten d'Amèrica. El 1556, una altra
reial cèdula del mateix monarca ordena als oficials reials dels ports americans
que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que requisin els que
es troben a les llistes de la Inquisició. El 1558, aquest rei mana imprimir un
catàleg de tots els llibres prohibits perquè siguin cremats públicament. Dos
anys més tard, reforça aquesta disposició amb una reial cèdula.
Els càstigs per contravenir aquestes
normes eren severíssims, inclosa la pena capital. Els oficials reials exercien
un control estricte a les duanes i als ports, i existien brigades que recorrien
viles i ciutats i buscaven sovint un sol document allà on pogués ser amagat.
Aquesta era la part repressiva,
però hi havia tot un estol de censors que eren funcionaris reials i tenien per
ofici corregir i esmenar textos. Aquests funcionaris haurien protagonitzat la
tasca de suplantar la presència pública i documental d'una nació sencera. Malgrat
semblar una tasca molt complicada, en el fons no ho va ser tant. De fet es
tractava de traduir unes 150 obres i alguns milers de documents. Una feina que
es va fer en diverses generacions.
Avui, doncs, a La clau de la
nostra història parlarem sobre “la censura en l’historicidi de la nació
catalana”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada