Referèndum? Mentre esperem l'ANC...

Article publicat a Tribuna.cat

L’Assemblea Nacional Catalana ha decidit consultar els seus associats quina és la seva opinió sobre un referèndum d’independència. L’objectiu de l’ANC és que aquest referèndum serveixi per avançar definitivament fins a la proclamació de la República Catalana, recuperant la iniciativa política de la majoria independentista i finalitzant, d’aquesta manera, el procés d’independència.

La proposta ha començat a generar un intens debat sobre si aquesta és la mesura més adequada per desencallar l’atzucac en què es troba el procés, sobretot després del trencament del pacte d’estabilitat parlamentari entre Junts pel Sí i la CUP.

És urgent que l’ANC faci els aclariments necessaris a totes les bases sobre el que significaria votar sí a la proposta presentada pel Secretariat Nacional (SN). Abans que el debat s’enquisti i sigui un factor més de divisió dins del moviment independentista, cal que des del SN s’expliqui molt bé, amb pèls i senyals, de quin tipus de referèndum estem parlant i de quina manera i en quines condicions s’inclouria en el full de ruta actual.

Perquè el referèndum esdevingui, no només el desllorigador del procés, sinó també el factor engrescador i il·lusionant, l’element motivador que esperoni la unitat del moviment independentista, només es pot orientar en un sentit.

Cal mantenir el full de ruta de JxS fins allà on diu “eleccions constituents”. Per tot el que fa a la unitat d’acció és molt important deslligar la Declaració d’independència del debat i de l’aprovació de la Constitució.

El full de ruta, doncs, continua. Cal preparar les estructures d’Estat, continuar treballant per tenir a punt les tres lleis de desconnexió (amb un èmfasi especial per a la de transitorietat jurídica), iniciar la primera fase del procés constituent que correspon a la de participació ciutadana i preparar-se per disposar del finançament necessari per afrontar els primers mesos posteriors a la declaració d’independència. També, si cal, una nova llei de referèndum que ens permeti superar més fàcilment els més que probables esculls. 

El referèndum només pot ser un substitut de les eleccions constituents. Evidentment, ha de ser un referèndum vinculant amb una sola pregunta clara de resposta binària. Si guanya el sí, el Parlament i el Govern hauran de procedir de manera immediata a la declaració d’independència.

És a partir d’aquí, després de la declaració d’independència, quan es convoquen les eleccions constituents que conduiran a la redacció d’una Constitució i posterior aprovació en referèndum. Aquesta aprovació precedirà a la dissolució del Parlament constituent i la celebració de les primeres eleccions legislatives de la nova República catalana independent.

El referèndum vinculant d’independència atorga novament la iniciativa del procés a la societat civil. Nosaltres el vam començar, nosaltres el culminarem.

Només hi ha un sol factor que uneix tot el moviment independentista: el SÍ. La resta crea divisió en un o altre sentit. El SÍ evita la divisió ideològica i partidista dins del moviment en general i, especialment, entre els partits i organitzacions.

Esperem, doncs, amb molt d’interès i amb un cert neguit, la informació i els arguments de l’ANC a l’entorn del Sí i del No en la consulta als associats. Una vegada més, el futur del procés d’independència pot estar, principalment, en mans de l’Assemblea Nacional Catalana.