Pàgines

dimarts, 23 d’agost del 2016

La salamandra de Mercè Rodoreda (4. A tall de conclusió)


La protagonista de La salamandra viu en una ambigüitat extrema, la mateixa que nosaltres, com a lectors, podem experimentar en llegir el conte. La narració ens aboca a un món en què allò que és real no es diferencia del que és irreal. No sabem –com la protagonista del conte -si estem vivint un somni i, més que un somni, un malson, o tot allò que succeeix forma part de la realitat quotidiana. Aquesta situació de somni angoixant, opressiu hi és present al llarg de tot el conte.

L’autora utilitza el recurs del relat en primera persona, de dicció directa per produir un efecte determinat sobre el lector. Els esdeveniments s’enllacen entre ells a una velocitat vertiginosa. Fa un ús reiteratiu de la conjunció i –polisíndeton -que fa que les imatges, en un grau molt alt de condensació, semblin inaturables.

Altres aspectes interessants de La salamandra són, per exemple, el paral·lelisme existent entre els dos móns en què viu la protagonista. Les seves accions semblen cícliques i mantenen un procés de repetició al llarg de la narració. Fins i tot,  principi i final del conte enllacen com en un retorn als orígens. El cercle es tanca amb un final, però, obert que permet suposar continuacions en la vida de la protagonista. També el lligam que manté amb els contes meravellosos (bruixes, escenaris, transformacions); amb la cultura popular, amb el folklore (repeticions, cançonetes). El lligam dels esdeveniments amb el dia i la nit, amb les estacions. La relació entre l’aigua i el foc (el llac, la foguera, l’aigua beneïda, la pluja, la salamandra, animal que pot suportar el foc). L’anonimat dels personatges, dels qui no sabem ni com es diuen, ni la descripció física,  ni tampoc què pensen o senten. Aquest fet provoca que la història es pugui llegir en clau universal, sense lligams de temps ni de persones i que esdevingui, a través de la metàfora, aplicable a tothom.

En aquest conte, Mercè Rodoreda ens vol mostrar una visió del món en què la passió domina el sentiment humà. Una passió que es debat contínuament entre el plaer i el dolor. Una passió que és reprimida per l’entorn social que castiga la dona que gosa desafiar la societat. Una dona que la narració identifica amb el personatge de la bruixa que, en aquest cas, pren la connotació de dona rebel i lluitadora. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada