Per què parlem en castellà?
Home! És natural, sempre ho
hem fet així... Hi estem acostumats...
A més, tampoc no és un tema
important... el que de veritat importa és que ens entenguem...
Com a catalans hem de
demostrar que som oberts, tolerants...
Nosaltres sabem el castellà i
ells potser no saben el català... segurament s’hi sentirien incòmodes....
A més, si parlo en català
diran que estic fent política, que sóc un radical... Si parlo en castellà no...
el castellà és més neutre...
I moltes més...
Si vull ser graciós, si vull
explicar un acudit.. home! Per a fer
gràcia cal dir les coses en castellà.
No cal dir que, si decideixo
finalment parlar en català, no haig de fer-ho de manera molt correcta... no
queda bé...
I la llista continuaria...
És així com, moltes vegades,
el procés de tria lingüística comença abans fins i tot d’adreçar-nos al nostre interlocutor.
Altres vegades, però, la tria
lingüística real no es produeix en el moment d’iniciar una conversa, sinó
després que l’interlocutor ens contesta i ho fa en castellà. En teoria res hauria de
canviar, nosaltres hem escollit, hem parlat en català i ell ens ha
respost.
Per als catalanoparlants,
però, mai res no és senzill... Quins són, doncs, els mecanismes que es
desencadenen quan la resposta del nostre interlocutor no és en català?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada