Molts creuen que per tal
d’entendre’ns millor és necessari parlar una llengua comuna. Que vol dir això
en realitat...? Que vostè, que vosaltres heu de parlar la meva llengua (la que
té més parlants, la més estesa, la més rica...)...Conclusió: Vostè, vosaltres
m’heu d’entendre a mi i no a l’inrevés.
Ha arribat el moment de parlar sobre els prejudicis que tenim tots plegats sobre la llengua catalana.
Les situacions comunicatives
poden ser complicades i ho són de manera molt especial per als parlants d’una
llengua minoritzada. En el cas català, ja ho hem pogut veure, les raons
històriques i polítiques vénen de molt lluny... ni més ni menys que del segle
XV!
Els prejudicis lingüístics que
encara patim actualment ens indiquen que s’han anat consolidat actituds i
conductes anòmales pel que fa a l’ús del català, que mai no han pogut retornar
a una situació de normalitat.
Pel que fa als prejudicis
que tenim i patim els catalanoparlants amb la nostra pròpia llengua, la llista
és força llarga. Veiem-ne uns quants:
D’entrada, quan ens dirigim a
una persona que no coneixem, pressuposem que no ens entendrà en català. Més
encara, si pels seus trets característics, suposem que aquesta persona és
estrangera. També pressuposem que, si li
parlem en català, aquesta persona pot reaccionar de manera antipàtica i hostil.
Pensem, doncs, que si parlem
en català serà considerat de mala educació. Ho farem, doncs, en castellà... per
educació, per cortesia, per respecte...A més, ens direm, fent ús d’un altre
dels nostres prejudicis... el castellà segur que l’entén tothom...
Fem un breu repàs i
reflexionem sobre les autoexcuses que ens acostumem a donar per
autodisculpar-nos de la nostra pobra actitud pel que fa a la llengua i també
per la persona que tenim al davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada