Pel que fa al procés d’independència,
de les resolucions aprovades ahir al Parlament (66) cal destacar-ne fins a quatre
per la seva importància i, sobretot, pel seu simbolisme de cara a un futur
immediat.
Ho hem dit i escrit diverses
vegades, quan l’ampli sector de l’esquerra sobiranista formada per la gent que
vota CSQP, Barcelona en comú o Catalunya en comú, diu que cal tornar a la
majoria del 80%, hi estic d’acord amb el fons de la proposta. Hi estic d’acord
perquè estic convençut que és la manera més segura, més ràpida i més eficaç per
aconseguir la independència.
Tres són els punts de trobada
entre independentistes i sobiranistes: Coincidim que el conflicte polític cal
solucionar-lo amb un referèndum; que cal engegar un procés constituent que ens
permeti posar les bases d’un nou país i, finalment, estem d'acord en la resposta als atacs
polítics i judicials contra les nostres institucions i els nostres
representants. És del tot necessari, doncs, aprofundir en aquests tres punts de
trobada i en tots aquells que ens uneixin o ens apropin.
Ahir es va fer un gran pas en
aquest sentit. És molt important que CSQP s’abstingués en la resolució de JxSí
i la CUP sobre el referèndum vinculant sobre la independència, aprovat per 72
vots a favor (JxSí i CUP) i 11 abstencions (CSQP).
Tan important com que la
resolució de CSQP sobre la negociació d'un referèndum amb l'estat s’aprovés per
73 vots a favor (JxSí i CSQP), 52 en contra (C's, PSC i PPC) i 10 abstencions
(CUP). Que de les quatre resolucions de JxSí i la CUP sobre el procés
constituent, una obtingués el suport de CSQP i una altra l’abstenció. CSQP
no més va votaren contra en dues d’aquestes propostes.
Finalment, i amb molta càrrega
simbòlica, els tres grups van presentar i aprovar (83 vots a favor per 52 en
contra) una moció conjunta de suport al president Mas, l’exvicepresidenta Joana
Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau per les causes judicials obertes
i, també, a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant l’actuació del
Tribunal Constitucional.
Ahir, potser més que mai, es
va començar a visualitzar aquesta majoria
aclaparadora, indiscutible que està convençuda que el futur de Catalunya només
el podem decidir els ciutadans d’aquest país. Referèndum o referèndum. El 62%
de la Cambra, Més de dos milions dos-cents mil vots...
Ens acostem als punts de
trobada... Si ho voleu, més lentament del que molts voldríem, però ens hi anem
apropant.
Si no hi ha eleccions pel mig
(i tot sembla indicar que no n’hi haurà, ni espanyoles, ni encara molt menys
catalanes) els continus atacs de l’Estat espanyol, presents i futurs, l’inici
del Procés Constituent i la feina que es vagi desenvolupant per assolir el
referèndum, no poden més que afavorir aquest apropament entre les forces
polítiques que representen una gran majoria de la societat catalana que vol
decidir el seu futur a les urnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada