Majoria del 80%. Gestos i passes

Pel que fa al procés d’independència, de les resolucions aprovades ahir al Parlament (66) cal destacar-ne fins a quatre per la seva importància i, sobretot, pel seu simbolisme de cara a un futur immediat.

Ho hem dit i escrit diverses vegades, quan l’ampli sector de l’esquerra sobiranista formada per la gent que vota CSQP, Barcelona en comú o Catalunya en comú, diu que cal tornar a la majoria del 80%, hi estic d’acord amb el fons de la proposta. Hi estic d’acord perquè estic convençut que és la manera més segura, més ràpida i més eficaç per aconseguir la independència.

Tres són els punts de trobada entre independentistes i sobiranistes: Coincidim que el conflicte polític cal solucionar-lo amb un referèndum; que cal engegar un procés constituent que ens permeti posar les bases d’un nou país i, finalment, estem d'acord en la resposta als atacs polítics i judicials contra les nostres institucions i els nostres representants. És del tot necessari, doncs, aprofundir en aquests tres punts de trobada i en tots aquells que ens uneixin o ens apropin. 

Ahir es va fer un gran pas en aquest sentit. És molt important que CSQP s’abstingués en la resolució de JxSí i la CUP sobre el referèndum vinculant sobre la independència, aprovat per 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 11 abstencions (CSQP).

Tan important com que la resolució de CSQP sobre la negociació d'un referèndum amb l'estat s’aprovés per 73 vots a favor (JxSí i CSQP), 52 en contra (C's, PSC i PPC) i 10 abstencions (CUP). Que de les quatre resolucions de JxSí i la CUP sobre el procés constituent, una obtingués el suport de CSQP i una altra l’abstenció. CSQP no més va votaren contra en dues d’aquestes propostes.

Finalment, i amb molta càrrega simbòlica, els tres grups van presentar i aprovar (83 vots a favor per 52 en contra) una moció conjunta de suport al president Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau per les causes judicials obertes i, també, a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant l’actuació del Tribunal Constitucional.

Ahir, potser més que mai, es va començar a visualitzar aquesta majoria aclaparadora, indiscutible que està convençuda que el futur de Catalunya només el podem decidir els ciutadans d’aquest país. Referèndum o referèndum. El 62% de la Cambra, Més de dos milions dos-cents mil vots...

Ens acostem als punts de trobada... Si ho voleu, més lentament del que molts voldríem, però ens hi anem apropant.

Si no hi ha eleccions pel mig (i tot sembla indicar que no n’hi haurà, ni espanyoles, ni encara molt menys catalanes) els continus atacs de l’Estat espanyol, presents i futurs, l’inici del Procés Constituent i la feina que es vagi desenvolupant per assolir el referèndum, no poden més que afavorir aquest apropament entre les forces polítiques que representen una gran majoria de la societat catalana que vol decidir el seu futur a les urnes.