Adéu al 2016... "mirar i anar sempre endavant"

Ben aviat direm adéu al 2016 i donarem la benvinguda, carregats d'il·lusions i esperances ,al nou any, el 2017.

Un 2016 que, com tants altres, ens ha dut una mica de tot: alegries i tristeses, comiats i benvingudes, nous amics i nous enemics, esperances i desil·lusions... En algun o altre moment, tots hem pensat, com el polifacètic Woody Allen, "Si Déu existeix, espero que tingui una bona excusa".

Malgrat tot, ha estat un bon any... perquè, en paraules d'Agatha Christie, "He après que mai podem fer marxa enrere, que l'essència de la via és, sempre, mirar i anar cap endavant. La vida, en realitat, és un carrer d'un únic sentit."

Anant al gra... En aquest darrer apunt al blog de l'any, us desitjo el millor per a aquest any 2017. Li ho desitjo a tothom, però molt especialment a tota la bona gent independentista.

Ha estat l'any Ramon Llull. El gran filòsof, teòleg, místic, escriptor, poeta... que deia, al segle XIII, "L'amor naix del record, viu de la intel·ligència i mor per l'oblit". Per cloure l'any, doncs, que millor que recordar el poema Mester d'amor de Salvat-Papasseit: 

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada