Jaufré Rudel (4. L'amor de lohn)

De Jaufré Rudel s’han conservat només sis poesies d’atribució segura i un setena (Qui non sap esser chantaire) que ens ha arribat a través d’un manuscrit de dubtós caràcter apòcrif.

Els entesos mantenen diverses opinions sobre el cançoner rudelià. Leo Spitzer va entendre el cançoner desenvolupat en tres etapes que haurien construït pròpiament el cicle de l’amor de lluny.^[1]Les etapes estarien representades en tres expressions que es troben en tres poesies: 

1) Luenh es lo castelhs (V. 17 de Pro ai del chan essenhadors). 

2) Amors de terra lonhdana (V. 8 de Quan lo rius de la fontana). 

3) Amor de lohn (Repetit en 8 dels versos de Lanquan li jorn son lonc en mai). 

Spitzer inclou també en el cicle la cançó Non sap chantar qui so non di, especialment per la segona estrofa que ens parla de l’amor mai vist i que estaria lligada amb l’expressió tan tepetida de l’amor de lohn: Nuils hom no·s meravill de mi/s’ieu am so que ja no·m veira,/que·l cor joi d’autr’amor non a/mas de cela qu’ieu anc no vi,/ni per nuill joi aitan no ri/e no sai quals bes m’en venra. a a.^[2] 

Segons Victòria Cirlot,^[3] el cançoner rudelià mostra unes cançons que revelen una gran coherència interna, ja que exposen una concepció unitària de l’amor. La professora Cirlot manté que “Tres motius són solidaris en la configuració de l’amor de lohn: I. el somni situat en un lloc al qual es fa referència simplement amb allí (lai), durant la nit, que s’oposa a l’estat de vigília i del desvetllar que ens remeten a l’aquí (sai). II. Un moviment d’anada i tornada, de desplaçament i retorn, formulat com a pelegrinatge.

Rougemont va posar de manifest les relacions entre la mística i el mite de l’amor-passió a Occident.^[4] En general, el caràcter místic de l’obra de Rudel s’ha entès com una mímesi de la mística cristiana en l’ambit de l’amor profà. En aquest sentit, em sembla molt interessant la visió que, del cançoner, n’ofereix la professora Victòria Cirlot, que entén l’obra com a unitària, com a mostra d’un pelegrinatge interior del poeta, com un ritual inciàtic i com una experiència mística. Aquest pelegrinatge interior del poeta s’iniciaria amb Behls m’es l’estius e·l temps floritz: Belhs m’es l’estius e·l temps floritz,/quan l’auzelh chanton sotz la flor;/mas ieu tenc l’ivern per gensor,/quar mais de joi m’i es cobitz (V. 1-4). Un hivern que s’assimila al passat. Un temps, que substitueix l’espai (prop/ara/estiu – lluny/abans/hivern). La poesia tracta, doncs, del pas per un hivern, entès com obscuritat i patiment de l’ànima (Lonc temps ai estat en dolor. V. 15).^[5]  

El pelegrinatge, segons Cirlot, es clouria en el sentit que pren el vers 29 de Quan lo rossinhols el folhos: Alegre·m part de vos. Aquest vers dóna entrada a la cançó de croada, separada per complet de l’aventura amorosa que recullen les estrofes I-IV. El vers 37 de la mateixa cançó,  Dieu non siec en Belleen, s’entén, doncs, en un sentit metafòric de la mística cristiana que es refereix al naixement de Déu en l’ànima del cristià. La imitació de Crist, expressada en els versos darrers: que selh cui Jhesus ensenha/segur’ escola pot tener (V. 41-42). Rudel deixa el món de l’allí per retornar al de l’aquí, per seguir Déu fins a Betlem.

---

[1] Spitzer, L. L’amour lointain de Jaufré Rudel et le sens de la poésie des troubadours. (1944).

[2] Rudel, Jaufré. Non sap chantar qui so non di. (V.7-12).

[3] Cirlot, Victòria. Les cançons de l’amor de lluny de Jaufré Rudel. Ed. Columna, Barcelona, 1996.

[4] Rougemont, D. L’amour et l’Occident. París, 1939. Segons Rougemont, el mite de l’amor occidental se situaria dins d’una mística pagana orientada a l’altre món i a la recerca de la immortalitat, davant el cristianisme que intenta reconciliar el cristià amb aquest món.

[5] Hi ha, però altres visions d’aquest cançó. Chiarini (Il Canzoniere di Jaufré Rudel) considera que el tema de la cançó és l’abandonament d’un tipus d’amor per un altre. Beltrami (la Canzone “Belhs m’es l’estius” di Jaufré Rudel), en canvi, sosté que el tema és l’amor contrastat, perdut i reconquerit.