Goethe afirmava: "No tot
el que se'ns presenta com la història realment ha passat... i el que realment
va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Els partidaris de la història
oficial han estat també anys dient que a Pals no hi ha hagut mai port.
Contràriament, investigadors com en Jordi Bilbeny, de la Fundació d’Estudis
Històrics de Catalunya, té referències del port de Pals des del segle X fins el
XVIII que es fan en textos que documenten ràtzies d'àrabs que desembarcaven a
Pals i baixaven cap a Barcelona. També disposa de gravats on apareixen
embarcacions que fondejaven enfront de la platja: "No era un port
artificial ni hi havia cap escullera. Els vaixells ancoraven".
D'aquesta manera, el Palos de
Moguer es pot dir que no ha existit mai i que el Palos que existeix, de la
Frontera, a Huelva, no es correspon amb la població fortificada i vila de nobles
que apareix en les cròniques.
La història oficial va començar a tremolar en els seus fonaments quan la investigadora Eva Sans, del
Cercle Català d’Histporia, va localitzar un albarà amb segell sigil·logràfic de
la Cort de la Batllia del Castell de Pals a l`Arxiu de la Corona d`Aragó de
Barcelona. El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406, demostra que Joan
Abril, batlle de Pals, atorga a n`Antoni Vinyals, patró de llagut de Palamós,
acta notarial per “haver carregat en el port de Pals una saca de farina que ha
de descarregar a Barcelona. Això certifica que a la vila reial de Pals es
realitzaven transaccions navals.
Complementant tots aquests treballs, Toni Saura, investigador de la
Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, ha realitzat un exhaustiu treball de
comparació entre la vila, citada com a Palos de Moguer en els gravats de
principis del segle XVI i la vila de Pals. Els resultats són espectaculars i
deixen poc espai per al dubte.
En el capítol d’Avui de LA
CLAU de la nostra història seguirem pas a pas, de la mà de Toni Saura, la
comparació entre el gravat i la vila fortificada de Pals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada