Raúl Brasca, un altre bon conreador del microconte, deia: "El lector de
microficciones es lúdico, se aburre con los sentidos literales y disfruta de
leer entre líneas; se decepciona cuando recibe respuestas taxativas; prefiere
la sugerencia fulgurante y múltiple que alimenta su imaginación."[1]
El
microconte, i més encara, la ironia dins del microconte, requereix més que mai
de la complicitat amb el lector. L’ambigüitat, la inversemblança, la
transgressió total de la lògica i de la normalitat, prenen un nou sentit si el
lector és capaç de copsar la clau, el codi que li desvetllarà l’autèntic sentit
del relat. És també l’escriptor Raúl Brasca que diu que “en la microficción el pacto de lectura se concreta siempre en la
última línea”; i és en aquesta darrera línia on, habitualment, entenem les
regles del joc que ens proposa Pinyol.
Els seus
temes són els que envolten l’ésser humà des de sempre: l’amor, el desamor, la
mort... L’autor, però, ens envia sempre una clucada d’ull mitjançant l’ús de l’ambigüitat,
de la paradoxa, de l’element trencador que provoca una situació inesperada que
capgira la història, del joc de paraules i del doble sentit... Pinyol és un
amant de la paradoxa com a eina literària, fet que s’entén molt bé si
considerem, com diu ell mateix, la seva
relació amb la imperfecció. Una imperfecció que el porta a publicar sempre
reculls imparells de contes o a publicar també només en anys senars: “[...] trobo més perfectes les coses
imperfectes, inexactes, imprecises... La perfecció de la imperfecció...
Paradoxal...
Ens trobem en un món tan subjectiu que no hem de
fer un excessiu cas de les crítiques o dels silencis sepulcrals d'alguns jurats
d'alguns premis literaris
[1] http://www.clarin.com/diario/2006/06/20/sociedad/s-03001.htm
Bona tarda. Si t'interessa el tema del microconte pots fer una ullada a aquest enllaç d'un llibre de 4rt. d'ESO. A partir de la pàgina 6.
ResponEliminahttps://issuu.com/jpolo3/docs/cat4eso
Gràcies.