No som aquí per a buscar un somni, nosaltres som el somni. Aquesta és la nostra força.
Un any sense la Muriel... El darrer dia que vam parlar va ser el 12 de gener de 2016, a les portes del Parlament, després de la presa de possessió del president Puigdemont. Vam comentar com, feliçment, havíem superat el greu escull que se'ns havia posat al davant després de les eleccions del 27-S. Vam parlar del nou president, que tot plegat pintava bé i que, malgrat que seria complicat i difícil, el camí estava marcat i que ho aconseguiríem.
Em queda la teva imatge, radiant i plena d'il·lusió, quan ens vam dir "fins aviat".
Recordem-la i enyorem-la... però que la seva trajectòria, cultural, política i personal en serveixi per esperonar-nos de cara a aquest futur que tenim a tocar de la mà.
Recordem-la a Les vuit lliçons que ens va deixar Muriel Casals o en aquesta dozena de vídeos
Serem invulnerables si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada