Al voltant de l’any 1000, als
dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda del que actualment és
l’Alt Urgell, naixia Arnau Mir de Tost. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué
un important paper a la cort comtal d'Ermengol II d'Urgell. L’any 1031 va
prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble.
Arnau Mir de Tost i la seva
decidida esposa establiren, al llavors humil castell de frontera de Llordà, la base de la seva empresa de conquesta. Arnau
Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la
Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les
seves operacions contra Al-Andalus. En poc temps assolí el ple control de la
Conca Dellà i arribà als contraforts del Montsec. Ben aviat comprengué que la
clau de volta del sistema defensiu andalusí era la poderosa alcassaba d’Àger.
El castell i vila d’Àger,
enmig d’una altura que domina la vall, era una força tinguda per inexpugnable,
per tant es tractava d’un bastió molt eficaç per assegurar la dominació
musulmana a la Noguera i a Mig Segre. Àger va caure el setembre de 1034, per
després, cap a l’any 1041, ser altre cop ocupat per forces musulmanes. Més tard
va ser conquerida novament als musulmans, però aquests la recuperaren altre cop.
Finalment, i per tercera vegada, Arnau Mir de Tost conquerí la vall
definitivament.
Un cop esvaït el perill
musulmà, Arnau Mir, nomenat senyor d’Àger pel comte d’Urgell, es va lliurar a
una febril tasca de repoblació i ordenació del territori conquerit. Va
fortificar la vall i va atreure, mitjançant avantatjoses cartes de població,
nous contingents de gent a la frontera. Fou el responsable de la repoblació i
l’estructuració del Prepirineu lleidatà.
Segons sembla, Arnau Mir de
Tost va ser un dels precursors catalans de l'exèrcit professional, origen de
les milícies almogàvers, que tanta fama tindrien com a temible força de xoc
anys més tard durant l'expansió catalanoaragonesa a la Mediterrània.
Per la seva habilitat com a
militar, va ser nomenat general dels exèrcits mancomunats dels comtats d'Urgell
i Barcelona. Com a feudatari dels comtats de Barcelona, Pallars i Urgell, cap a
1060, Arnau Mir de Tost era un dels principals senyors de guerra de la marca
catalana.
La fama i renom que assolí
Arnau Mir de Tost perdurà durant molt de temps en el país, i la presència de
la abadia de Sant Pere d'Àger, exempta i rica, permetrà la pervivència secular
d’una devoció enorme cap el seu fundador.
Avui coneixerem una mica
millor la figura d’aquest senyor i gran militar català del segle XI, amb Jaume Garcia
Esteve Historiador i professor de secundària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada