Pedrolo ja tenia en
ment la idea de la “novel·la total” des de, com a mínim l’any 1953. Va haver de
fer, però, diverses provatures abans d’arribar a l’elaboració del cicle Temps
Obert.
La primera, segons el mateix Pedrolo , la va haver d’abandonar, perquè,
després d’haver escrit unes vuit-centes pàgines, “avançava tan lentament que
encara em trobava al primer dia de la narració”. El seu segon intent, va ser la
novel·la “Viure a la intempèrie”. En aquesta obra –en realitat dues novel·les
totalment diferents- es parteix d’una situació inicial –un noi observa una
noia- que ràpidament es bifurca i crea dues possibles existències en la vida
del protagonista. Una d’elles el condueix a una final tràgic i l’altre a un de
molt diferent.
Què és Temps Obert?
Temps Obert és el cicle
novel·lístic més ambició de Pedrolo. Un cicle que l’escriptor va iniciar
després de les dues provatures anteriors i que s’articula a l’entorn d’un
personatge, Daniel Bastida, protagonista –múltiple- de totes les novel·les del
cicle. El projecte aniria desenvolupant-se a través de diferents
llibres. Cada llibre partiria d’una situació conflictiva determinada (en el cas
del llibre 1r, la bomba que esclata durant la Guerra Civil espanyola) que
afectaria de diferents maneres el nucli familiar dels Bastida i, per tant, en
el posterior “projecte d’existència” del protagonista. Cada novel·la, doncs,
que pertanyi al llibre primer anirà desenvolupant les “diferents vides” de Daniel
Bastida segons quines hagin estat les conseqüències de l’esclat d’aquella
bomba. Pedrolo va arribar a escriure nou novel·les pertanyents a aquest primer
llibre.
Del segon llibre, Pedrolo
només va escriure dues novel·les. Les dues han de partir de
la primera possible existència de Daniel Bastida, la de l’escriptor d’Un camí amb Eva. El protagonista es trobarà
de nou amb una nova situació conflictiva –el fet de guanyar o no el premi
Joanot Martorell- que bifurcarà novament el seu projecte existencial. El Daniel
Bastida escriptor se’ns presenta, doncs, en tres possibles projectes que fan
que esdevingui tres menes d’escriptor diferent.
Les novel·les poden ser,
evidentment, llegides de manera aïllada. Cal tenir present, però, la globalitat
de l’obra, ja que Pedrolo la va estructurar en dos nivells, un dels quals només
pot ser vist i entès des de la lectura global.
Temps Obert és moltes coses.
És un experiment formal ideat i construït amb una estructura totalment
innovadora sense parangó en la literatura universal. És també una
imprescindible obra testimonial de la Barcelona i la Catalunya dels anys
quaranta i cinquanta. Una obra situada en escenaris reals, amb topònims
identificables És alhora un repertori de formes novel·lístiques diverses que
s’adeqüen –en la línia de Pedrolo- a la història que han de narrar. És una obra
d’una coherència extraordinària en totes les dades complementàries que ofereix.
Una obra que ens presenta parcel·les diverses de la realitat social de l’època:
el sector camperol, el proletari, el de la petita burgesia, el dels fora de la
llei… La novel·la total que, com a El millor novel·lista del món, resulta
impossible d’acabar, perquè les possibilitats d’expansió –com les de l’energia-
són infinites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada