Pedrolo i Temps obert: Compromís i llegat (2. Què és Temps Obert?)

Pedrolo ja tenia en ment la idea de la “novel·la total” des de, com a mínim l’any 1953. Va haver de fer, però, diverses provatures abans d’arribar a l’elaboració del cicle Temps Obert.

La primera, segons el mateix Pedrolo , la va haver d’abandonar, perquè, després d’haver escrit unes vuit-centes pàgines, “avançava tan lentament que encara em trobava al primer dia de la narració”. El seu segon intent, va ser la novel·la “Viure a la intempèrie”. En aquesta obra –en realitat dues novel·les totalment diferents- es parteix d’una situació inicial –un noi observa una noia- que ràpidament es bifurca i crea dues possibles existències en la vida del protagonista. Una d’elles el condueix a una final tràgic i l’altre a un de molt diferent.

Què és Temps Obert? 

Temps Obert és el cicle novel·lístic més ambició de Pedrolo. Un cicle que l’escriptor va iniciar després de les dues provatures anteriors i que s’articula a l’entorn d’un personatge, Daniel Bastida, protagonista –múltiple- de totes les novel·les del cicle. El projecte aniria desenvolupant-se a través de diferents llibres. Cada llibre partiria d’una situació conflictiva determinada (en el cas del llibre 1r, la bomba que esclata durant la Guerra Civil espanyola) que afectaria de diferents maneres el nucli familiar dels Bastida i, per tant, en el posterior “projecte d’existència” del protagonista. Cada novel·la, doncs, que pertanyi al llibre primer anirà desenvolupant les “diferents vides” de Daniel Bastida segons quines hagin estat les conseqüències de l’esclat d’aquella bomba. Pedrolo va arribar a escriure nou novel·les pertanyents a aquest primer llibre.

Del segon llibre, Pedrolo només va escriure dues novel·les. Les dues han de partir de la primera possible existència de Daniel Bastida, la de l’escriptor  d’Un camí amb Eva. El protagonista es trobarà de nou amb una nova situació conflictiva –el fet de guanyar o no el premi Joanot Martorell- que bifurcarà novament el seu projecte existencial. El Daniel Bastida escriptor se’ns presenta, doncs, en tres possibles projectes que fan que esdevingui tres menes d’escriptor diferent.

Les novel·les poden ser, evidentment, llegides de manera aïllada. Cal tenir present, però, la globalitat de l’obra, ja que Pedrolo la va estructurar en dos nivells, un dels quals només pot ser vist i entès des de la lectura global.

Temps Obert és moltes coses. És un experiment formal ideat i construït amb una estructura totalment innovadora sense parangó en la literatura universal. És també una imprescindible obra testimonial de la Barcelona i la Catalunya dels anys quaranta i cinquanta. Una obra situada en escenaris reals, amb topònims identificables És alhora un repertori de formes novel·lístiques diverses que s’adeqüen –en la línia de Pedrolo- a la història que han de narrar. És una obra d’una coherència extraordinària en totes les dades complementàries que ofereix. Una obra que ens presenta parcel·les diverses de la realitat social de l’època: el sector camperol, el proletari, el de la petita burgesia, el dels fora de la llei… La novel·la total que, com a El millor novel·lista del món, resulta impossible d’acabar, perquè les possibilitats d’expansió –com les de l’energia- són infinites.