Pedrolo i Temps obert: Compromís i llegat (5. La forma a Temps Obert)

Jordi Coca, en el seu llibre Pedrolo, perillós? exposava l'estructura de les novel·les del cicle Temps Obert. 

Totes les novel·les del cicle estan estructurades –seguint la concepció pedroliana de la relació entre contingent i forma- d’acord amb les necessitats que cadascuna presenta. El cicle –com abans hem dit- és també un repertori de formes novel·lístiques. Cada novel·la utilitza una tècnica diferent per tal d’aconseguir, a través del ritme narratiu, l’adequació entre el fons i la forma. Veiem-ne una sinopsi:

Un camí amb Eva.- Sis capítols, sense numerar. Narració en primera persona, seguida, sense punts i a part i desordenada.

Se’n va un estrany.- Vint capítols numerats. Cadascun d’ells conta un episodi de la vida del protagonista fins a la seva mort. La narració és en tercera persona. Comença en passat i acaba en present (sensació d’actualitat).

Falgueres informa.- Introducció, cinc capítols (un per dia) i epíleg. Narració en primera persona i amb un predomini del diàleg.

Situació analítica.- Tretze sessions que el protagonista manté amb un metge psicoanalista. La narració és desordenada, ja que hi va passant tota la vida d’en Daniel Bastida a través de l’associació d’idees.

Des d’uns ulls de dona.-  Tres capítols que corresponen al matí, tarda i vespre del mateix dia. Narració en tercera persona, seguint una tècnica objectiva (les actituds es desprenen dels fets) i amb una barreja de present i passat en què només el temps verbal ens indica el canvi.

Unes mans plenes de sol.- Tretze capítols numerats amb xifres romanes. Narració en tercera persona. Cada capítol és una llarga frase, partida per converses o bé per informacions del moment. La cronologia és ordenada, però els fets que narren comprenen durades temporals que van des d’un dia a uns quants anys.

L’ordenació dels maons.- Setze capítols narrats en passat i en present. El protagonista és vist en funció de tot un seguit de personatges de diversos estaments socials.

No en tenim prou amb la primavera.- Narració en tercera persona i en passat. L’estil és similar al de la crònica i descriu períodes de la vida d’en Daniel dividits en quatre fragments: família, treball, amor i preocupació social.

Pols nova de runes velles.- Narració en primera persona i en present que serveix de fil conductor de tot un seguit d’accions que recullen l’experiència d’en Daniel a través d’escenes breus i escrites impersonalment en tercera, en segona i en primera persona segons la proximitat.

Cartes a Jones Street.- És una novel·la epistolar. Trenta cartes del protagonista. 

“Conjectures” de Daniel Bastida.- És una novel·la escrita pel mateix Daniel Bastida. Novel·la en segona persona en què el narrador introdueix reflexions que actuen com a distanciadors dels fets i que arriben fins i tot a posar-los en dubte.