A 56 dies de l’1 d’octubre,
mentre els usuaris de l’aeroport del Prat continuaven posant a prova la seva paciència –sembla-
infinita, ens arribava la notícia de la mort del professor Jesús Tusón, en
paraules de Carme Junyent “El professor indomable”.
El 1986 llegia el seu primer
llibre d’assaig (al qual seguirien un munt) sobre diversos aspectes del
llenguatge, les llengües i la comunicació humana. Avui l’he volgut retrobar i,
el primer que m’he adonat, és que el vaig llegir i rellegir moltes vegades,
cosa que s’aprecia fent un sol cop d’ull al llibre. “El luxe del llenguatge”
reposava al costat de fins a 10 llibres més del professor Tusón. Cap d’ells, però, tan “usat”
com el llibre del 86.
Per formació, professionalment
i com a activista lingüístic i cultural he dedicat bona part de la meva vida a
ensenyar la llengua i a tenir cura d’usar-la de manera adequada en cada moment.
Formo part d’aquell estol de persones que reivindiquem la plena normalitat del
català, d’aquells que volem que esdevingui la llengua comuna, habitual i
preferent d’ús als Països Catalans, que en fem bandera de la unitat de la
llengua.
Massa sovint, se’ns acusa de
voler imposar el monolingïuisme a Catalunya, de voler marginar el castellà, de fanàtics
de la llengua que odiem les altres llengües (sobretot, la llengua castellana).
Se’ns apliquen multitud d’adjectius, alguns que no val la pena ni reproduir-los,
des de fonamentalistes culturals i lingüístics fins a feixistes o racistes.
Vull creure que la majoria
dels que pensen d’aquesta manera canviarien d’opinió si llegissin Jesús Tusón.
Potser s’adonarien que els que estimem la nostra llengua, la defensem i la
reivindiquem on calgui, no ens exclou d’estimar les llengües (en plural),
perquè estimem el llenguatge humà, perquè, en paraules de Tusón “les paraules,
de vegades, també són històries, episodis, anècdotes, experiències, ficcions...”
La primera pàgina de “El luxe
del llenguatge” ja és una autèntica síntesi del missatge de Tusón. Una
autèntica declaració de principis dels que som amants de les llengües, del
llenguatge i dels llenguatges:
Us crido a estimar el
llenguatge i a estimar i defensar les llengües, la seva unitat pregona i el
ventall magnífic de la seva diversitat. Perquè potser no som mes que llengües i
quan se’n perd una perdem una part essencial de nosaltres mateixos. I quan algú
fa per esborrar totes les llengües menys la seva ens vol fer menys humans i va
de dret, en un camí sense retorn, cap al món inhumà del silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada