El trencament del pacte social. El model de l'Estat del Benestar ja no existeix (Josep Fontana. Catalunya i Futur)

Continuant amb la crònica de Guillem Carreras sobre el debat inaugural del Congrés CATALUNYA I FUTUR, podrem llegir les intervencions de la primera taula rodona "Els reptes del segle XXI" en què van participar Josep Fontana, Marina Subirachs i Ramon Folch.

El trencament del pacte social. El model de l'Estat del Benestar ja no existeix 

(Josep Fontana)

En el període 1975 –2008, apuntà la intervenció de Josep Fontana, s’han destruït els dos pilars que sustentaven la socialdemocràcia: el suport majoritari als sindicats i l’acceptació del principi d’equitat, segons els quals les persones amb un alt nivell de càpita han d’estar sotmeses a uns nivells impositius elevats. Segons el professor de la Universitat Pompeu i Fabra, la conclusió és evident: “el model de l’Estat del Benestar ja no existeix. La creació de nous impostos sobre la riquesa o la modificació de la reforma laboral ja no tenen credibilitat. Els guanys que la classe obrera va aconseguir amb 150 anys de lluita ja no tenen vigència”. L’ideal empresarial, segons el qual la majoria de feines seran puntuals i seran realitzades per treballadors externs, cada dia és més proper.

Quines han estat les causes d’aquesta contrareforma social? Fontana destacà que l’anomenada globalització econòmica ha aconseguit que “els països rics puguin arribar als països pobres per extreure’n els productes, però que la gent d’aquests països no puguin accedir als països rics”. Quan els governs locals cedeixen les explotacions locals a les empreses estrangeres, impossibiliten el desenvolupament autòcton. Les terribles conseqüències humanitàries dels moviments migratoris, ja ben palpables per la generació actual, seran completament insostenibles a finals de segle. “Què farem quan la població africana arribi als 4.400 milions de persones?”, es preguntà.

En les societats occidentals, assistim a la normalització de la precarietat. Així ho acrediten les dades d’ocupació de l’Estat espanyol, que comptabilitzen més de 4 milions de persones amb un contracte inferior als set dies. O bé el coneixement que l’11% de les persones que utilitzen els albergs barcelonins treballen. La destrucció d’un model laboral estable, insistí Fontana, ha reduït els drets laborals dels treballadors. Per altra banda, els estaments socials privilegiats s’han desentès del compromís social que ha caracteritzat els estats europeus durant bona part del segle XX.

Les previsions més raonades apunten dos perills imminents que amenacen la viabilitat d’aquest capitalisme depredador: una rèplica accentuada de la crisi econòmica de l’any 2008, motivada aquesta vegada pel sobreendeutament dels Estats, o bé una contestació de les classes popular revoltant-se contra la seva progressiva empobrització. Davant aquest panorama, convé bastir projectes col·lectius capaços de regular l’economia, evitar l’especulació, subordinar el dret de propietat a l’accés dels serveis bàsics, i la construcció de nous models socials fonamentats amb la sostenibilitat i el respecte al medi ambient.