Continuant amb la crònica de Guillem Carreras sobre el debat inaugural del Congrés CATALUNYA I FUTUR, podrem llegir les intervencions de la primera taula rodona "Els reptes del segle XXI" en què van participar Josep Fontana, Marina Subirachs i Ramon Folch.
El trencament del pacte social. El model de l'Estat del Benestar ja no existeix
En el període 1975 –2008, apuntà
la intervenció de Josep Fontana, s’han destruït els dos pilars que sustentaven
la socialdemocràcia: el suport majoritari als sindicats i l’acceptació del
principi d’equitat, segons els quals les persones amb un alt nivell de càpita
han d’estar sotmeses a uns nivells impositius elevats. Segons el professor de
la Universitat Pompeu i Fabra, la conclusió és evident: “el model de l’Estat
del Benestar ja no existeix. La creació de nous impostos sobre la riquesa o la
modificació de la reforma laboral ja no tenen credibilitat. Els guanys que la
classe obrera va aconseguir amb 150 anys de lluita ja no tenen vigència”.
L’ideal empresarial, segons el qual la majoria de feines seran puntuals i seran
realitzades per treballadors externs, cada dia és més proper.
Quines han estat les causes
d’aquesta contrareforma social? Fontana destacà que l’anomenada globalització
econòmica ha aconseguit que “els països rics puguin arribar als països pobres
per extreure’n els productes, però que la gent d’aquests països no puguin
accedir als països rics”. Quan els governs locals cedeixen les explotacions
locals a les empreses estrangeres, impossibiliten el desenvolupament autòcton.
Les terribles conseqüències humanitàries dels moviments migratoris, ja ben
palpables per la generació actual, seran completament insostenibles a finals de
segle. “Què farem quan la població africana arribi als 4.400 milions de
persones?”, es preguntà.
En les societats occidentals,
assistim a la normalització de la precarietat. Així ho acrediten les dades
d’ocupació de l’Estat espanyol, que comptabilitzen més de 4 milions de persones
amb un contracte inferior als set dies. O bé el coneixement que l’11% de les
persones que utilitzen els albergs barcelonins treballen. La destrucció d’un
model laboral estable, insistí Fontana, ha reduït els drets laborals dels
treballadors. Per altra banda, els estaments socials privilegiats s’han
desentès del compromís social que ha caracteritzat els estats europeus durant
bona part del segle XX.
Les previsions més raonades
apunten dos perills imminents que amenacen la viabilitat d’aquest capitalisme
depredador: una rèplica accentuada de la crisi econòmica de l’any 2008,
motivada aquesta vegada pel sobreendeutament dels Estats, o bé una contestació
de les classes popular revoltant-se contra la seva progressiva empobrització.
Davant aquest panorama, convé bastir projectes col·lectius capaços de regular
l’economia, evitar l’especulació, subordinar el dret de propietat a l’accés
dels serveis bàsics, i la construcció de nous models socials fonamentats amb la
sostenibilitat i el respecte al medi ambient.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada