El Monestir de Sant Joan,
anomenat antigament Sant Joan de Ripoll, és un antic monestir al nucli de Sant
Joan de les Abadesses. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
L’any 885, el comte Guigré el
Pilós crea una comunitat de monges benedictines que serà el primer monestir
femení fundat a Catalunya. Emma, filla dels comtes, en serà la primera
abadessa.
El 1017, enguany fa mil anys, la comunitat va ser dissolta. La darrera
abadessa, Ingilberga, va ser expulsada de Sant Joan, amb tota la seva comunitat
de monges, a través d'una butlla papal que l'acusava d'haver dissolt la
moralitat del monestir. Es difonen rumors que les monges duen una vida poc
exemplar. El cert és que el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, germanastre
d’Ingilberga, cobeja el monestir perquè vol ampliar les seves possessions
territorials i afermar-se en el poder. Arran de les acusacions del comte, Benet
VI ordena la dissolució de la comunitat i la institució, en el seu lloc, d’una
comunitat de canonges.
A més de la dissolució de la
comunitat femenina i d’establir a Sant Joan un orde masculí, es va erigir el
nou bisbat de Besalú (un fill de Tallaferro, Guifré, en seria el primer i únic
bisbe).
Avui, a LA CLAU de la nostra
història parlarem del Monestir femení de Sant Joan de les Abadesses i de la
seva fi fa mil anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada