En Joan Guarch és un bon amic amb qui vam compartir moltes hores de feina, algunes discussions i moments extraordinaris a l'ANC. Vam ser companys al Secretariat Nacional i, a hores d'ara, encara compartim objectius i projectes en aquest camí de construcció de la nova República catalana.
M'ha fet arribar unes reflexions a l'entorn del moment polític que estem vivint. Les comparteixo íntegrament i les considero de lectura obligada. Per això, amb el seu permís, les faig públiques en aquest espai digital.
Sóc Joan Guarch, membre del SN de l’ANC, pel Vallès
Oriental, del juny del 2013 al maig del 2016 i membre del CP, del març del 2014
amb la Presidenta Carme Forcadell, fins el maig del 2016 amb el President Jordi
Sanchez i actualment membre de l’AT de La Llacuna, a l’Anoia.
Vull aportar el meu comentari a la situació actual.
L’ANC ha convocat per aquests dies 24 i 25 un seguit
d’actes amb el títol general de: 155, i ara què? La realització dels actes em
sembla molt bé però el títol no es gaire afortunat, perquè té el deix encara de
pertinença a un estat opressor i si així ens ho pensem, malament per implantar
la República. Jo en tot cas diria: 155, ara DI.
El poble català majoritàriament ha anat expressant, des de
fa, com a mínim 12 anys, que vol una relació diferent amb Espanya, que vol més
autogovern, que vol un sistema de finançament més just, que vol decidir el seu
futur, etc i, no sols no rep cap oferiment, sinó que, el 2010, veu retallat el
seu Estatut votat i aprovat en referèndum. A conseqüència d’això, finalment, li
exposa que ha decidit trencar la relació i la única resposta que rep és, no un
interès per saber quines son les raons del descontentament, per posar-hi algun
remei, sinó que rep ignorància, repressió judicial, opressió econòmica, brutal
repressió policial, empresonament de dirigents ciutadans i finalment amenaça de
liquidació de les institucions. Davant d’això no queda cap altra opció que
aplicar la DI acordada majoritàriament pel poble l’1-O, i signada pels nostres
representants electes.
El nostre govern no pot fer, de cap manera, cap pas
enrere.
I el que toca és que el govern posi en marxa totes les
estructures d’estat que siguin necessàries i possibles i les que encara no ho
siguin, planificar-les per anar-les implementant d’ara en endavant.
Ens hem de presentar, com a poble sobirà (més aviat diria
republicà) a tota la ciutadania de Catalunya, especialment a aquells que no
estan d’acord o convençuts de la independència del país. Als pobles i ciutadans
de la resta de l’EE amb l’advertiment que si triomfa el feixista estat
espanyol a Catalunya, els següents en rebre la repressió i les retallades de les
seves competències son ells. A Europa, a aquesta indigna UE, que tolera, en
contra de les seves pròpies lleis, que un estat seu vulneri tants drets humans
bàsics, utilitzi la força policial i amenaci en intervenir les institucions
d’una part del seu territori, com en ple segle XIX. I a tot el món perquè, com
a país, podem i volem aportar els nostres valors de convivència que, de ben
segur, poden aportar llum a les convulses relacions internacionals.
I per això volem el reconeixement internacional de les
nacions lliures i demòcrates, i prenem mesures per construir el nou país, posem
les nostres forces de seguretat sota el comanament únic del govern català, no
reconeixem cap tribunal espanyol, ni les lleis espanyoles només aquells i aquelles definits en la Llei de
Transitorietat i els nomenaments dels nous Tribunals de Justícia catalans. Posem
en marxa la recaptació de tots els impostos per la Hisenda Catalana, un nou
Banc Públic català, un Procés Constituent per definir de quines lleis ens dotem
per construir el nou país, etc, etc, etc...
I si l’EE vol intervenir a Catalunya, estarà atemptant
contra un Estat lliure i, per tant sotmès al dret internacional, i no tindrà
cap competència ni sobre els mossos ni el seu cap, ni contra cap ciutadà ni
sobre cap càrrec electe, ni sobre cap ajuntament, ni sobre els mitjans de
comunicació públics, TV3 i CatRadio, ni sobre res de res, com molt bé ja han
deixat expressat els propis col·lectius d’aquests mitjans. I de què coi ens
serveix parlar d’eleccions que no siguin les constituents d’aquí a mig any, més
o menys, perquè l’EE ja no tindrà cap autoritat per convocar-ne, perquè
l’autoritat només la té el nostre President i el Parlament elegit en les
darreres eleccions del 27S i el govern elegit pels nostres representants al
Parlament.
I si l’EE intenta intervenir amb l’exèrcit el rebrem
pacíficament i ens hi oposarem, com vàrem fer l’1-O, perquè no hi hem de
respondre amb la força, no és la nostra opció, sinó amb la decidida i
persistent resistència pacífica i, tot això a cara descoberta, res de govern a
la clandestinitat a Perpinyà o Brussel·les, exercim la democràcia, aquesta que
ens volen arrabassar.
Si no ens ho creiem i exercim de país lliure, mai
aconseguirem ser-ho. I amb la DI ja no formarem part d’Espanya i hem de fer el
nostre camí, independentment del que decideixi el país veí, només ens hem de preocupar de defensar el
nostre territori i les nostres institucions.
Deixem-nos de vacil·lacions, NI UN PAS ENRERE
Visca la República Catalana, nou estat del món.
La Llacuna, 24 d’octubre de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada