No eren idiotes. Només eren esclaus

Sánchez Piñol va escriure, abans de les seves novel·les La pell freda i Pandora al Congo, un assaig sobre vuit dictadors africans, Pallassos i monstres. Vuit autèntics monstres fills de pares ben coneguts: els europeus. En una clara referència a Joseph Conrad, autor de El cor de les tenebres, llibre que narra el replantejament dels propis valors per part d'un home en una cruïlla de la seva existència, Piñol escriu al final del llibre:

"Els europeus hem abraçat la idea democràtica. No calia expandir-la, només aplicar-nos-la. Per desgràcia, Europa ha dirigit la seva pròpia història a sabotejar constantment i conscientment els principis que la inspiren. Si Europa hagués estat digna del seu propi missatge, els monstres que hem retratat no haurien existit mai. Però aquest és un fet prou revelador. Potser l’autèntic horror no habita en el cor de les tenebres, sinó en les tenebres del nostre cor".

Albert Sánchez Piñol va escriure Pandora al Congo l’any 2005, tres anys després del seu èxit La Pell freda. Entre els personatges de Pandora, hi trobarem dos noms  històrics: Roger Casement i Marcus Garvey. Que  dos noms històrics figurin dins d’un relat de ficció no és fruit de la casualitat, sinó d’una acció premeditada de l’autor.

Roger Casement va ser un patriota irlandès i cònsol britànic al Congo des de 1895, va denunciar i va lluitar contra la situació colonial que patien els indígenes. El 1904 va publicar un informe sobre la situació d’abús que patia el territori africà, un informe que va generar una protesta internacional. Casement va ser acusat d’alta traïció i condemnat a mort per fer tractes amb els alemanys en plena I Guerra Mundial i va ser executat pels britànics el 3 d’agost de 1916.  Roger Casement va ser contemporani i amic de Joseph Conrad, si més no fins que aquest li va girar l’esquena arran del seu judici i posterior condemna.

Marcus Garvey, jamaicà, activista que va lluitar pels dreta de la gent de raça negra. El 1911 va fundar la UNIA-ACL (Universal Negro Improvement Association and African Communities League) que tenia com a objectiu unir tota la gent d’origen africà del món per tal d’establir un país i un govern propi.

Casement simbolitza dos temes molt importants: d’una banda la denúncia del sistema colonial del Congo; de l’altra, la causa irlandesa. Adam Hochschild, en la seva obra El fantasmadel rei Leopold. Una història de cobdícia, terror i heroisme a l’Àfrica colonial, recull  que Casement estava convençut que, el fet de ser irlandès, el va fer arribar a comprendre plenament la conspiració de malfactors que actuava al Congo. Per a ell, Irlanda era una colònia d’Anglaterra de la mateixa manera que el Congo ho era de Bèlgica.  

A “Pandora al Congo”, però, Garvey és l’antítesi del personatge històric. Garvey, en la seva actuació, mostra una gran quantitat de sadisme, de violència gratuïta, de fascinació per l’horror similar a la del Kurtz de En el cor de les tenebres. En canvi, Casement, personatge secundari de la novel·la, respon a la imatge que d’ell ens ha deixat la història. Això reforça la importància que té la temàtica colonial –col·lonització europea de l’Àfrica i col·lonització interior europea- a “Pandora al Congo”.  

A la novel·la, l’advocat de Gravey no entén perquè els negres de la mina no fugien del forat en què els deixaven tancats de nit. Un irlandès li respon: “Els anglesos es pensen que dominen Irlanda perquè són més llestos que els irlandesos. No és veritat. Manen, només, perquè són més forts. Per això no van pensar que un grapat de negres podrien concebre una maniobra evasiva tan simple. Perquè creien que els negres eren idiotes. Però no ho eren. Només eren esclaus.”