Avui, 10 d'octubre de 2018, a les 17.30h per ETV Llobregat, engegarem la quarta temporada de LA CLAU de la nostra història,
amb l'emissió del que serà el capítol 111 que porta per títol: L'autodeterminació. Catalunya-Quebec. El nostre convidat
serà Sebastià Sardiné, advocat i escriptor.
El programa LA CLAU de la nostra història s'emet cada dimecres a les 17.30h per ETV Llobregat. Es pot seguir també en directe per Internet a http://etv.cat/en-directe. També us recordem que podeu tornar a veure qualsevol dels capítols que s'haig emès i que es vagi emetent a l'espai ETV a la carta.
DAVANTAL programa núm.111
Benvingudes i
benvinguts a La clau de la nostra història. Avui engeguem la quarta temporada
d’aquest programa, amb el capítol 111, en què tractarem el tema de
l’autodeterminació a través de dos conceptes molt importants com són el Pacte o
Llei de Claredat o el principi de subsidiarietat.
Des de LA CLAU sempre
hem intentat fer-vos arribar, en petites dosis, l’autèntica història de la
Nació catalana. Cada setmana us hem presentat un tema i hem mirat de descobrir alguna de LES CLAUS
que ens han estat amagades, tergiversades, manipulades o silenciades.
Catalunya està
vivint -i patint- en aquest primer quart
del segle XXI una de les etapes més importants en la llarga història del nostre
país. Conèixer bé la nostra història és clau per entendre que el conflicte
polític entre Catalunya i Espanya no és una qüestió que s’hagi produït en els
darrers decennis, ni tampoc té els seus orígens en el segle XX, sinó que prové
de molts segles enrere. És, en síntesi, la lluita entre la llibertat i
l’absolutisme; entre el pactisme i el cesarisme; entre un projecte d’Estat
modern en què el més important és el ciutadà i un Estat anacrònic en el qual
regnen la corrupció i els privilegis.
El Pacte o Llei de Claredat, que ara esgrimeixen alguns partits equidistants per solucionar el
conflicte Catalunya-Espanya, respon a l’estratègia de l’unionisme/federalisme
per combatre el sobiranisme quebequès. Una Llei que es va aprovar a la cambra
federal del Canadà i que no va comptar amb el suport de l'independentisme
quebequès.
Res del que diu la
Llei de la Claredat no té sentit al marge del dictamen judicial sobre la secessió del Quebec que es va fer
públic l’any 1998 que, entre altres aspectes afirmava que, malgrat que ni la
Constitució canadenca ni el dret internacional no permetien la secessió unilateral del Quebec, un sistema
polític no pot sobreviure basant-se només en l'adhesió a la llei. La seva legitimitat es basa en la interacció
entre la legalitat i el principi democràtic.
I acabava
dictaminant que:
Qualsevol província canadenca té dret a
celebrar un referèndum per conèixer la voluntat del seus ciutadans sobre el seu
estatus polític.
Si una majoria clara vota a favor de la independència,
genera un mandat democràtic que obliga el govern federal i la resta de
províncies a negociar els canvis legals o constitucionals necessaris per fer-lo
possible.
També parlarem d’un
principi poc conegut i menys explotat: el principi de subsidiarietat que es basa en el màxim respecte al dret d'autodeterminació o a la lliure
determinació de tots i cada un dels membres d'una estructura social i, al seu
torn, és el fonament sobre el qual se sustenta tot l'edifici d'aquesta dinàmica
d'interacció sociopolítica que denominem democràcia participativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada