L'autodeterminació. El principi de subsidiarietat. (DAVANTAL del programa núm. 111 de LA CLAU de la nostra història)

Avui, 10 d'octubre de 2018, a les 17.30h per ETV Llobregat, engegarem la quarta temporada de LA CLAU de la nostra història, amb l'emissió del que serà el capítol 111 que porta per títol: L'autodeterminació. Catalunya-Quebec. El nostre convidat serà Sebastià Sardiné, advocat i escriptor.

El programa LA CLAU de la nostra història s'emet cada dimecres a les 17.30h per ETV Llobregat. Es pot seguir també en directe per Internet a http://etv.cat/en-directe. També us recordem que podeu tornar a veure qualsevol dels capítols que s'haig emès i que es vagi emetent a l'espai ETV a la carta.

DAVANTAL programa núm.111

Benvingudes i benvinguts a La clau de la nostra història. Avui engeguem la quarta temporada d’aquest programa, amb el capítol 111, en què tractarem el tema de l’autodeterminació a través de dos conceptes molt importants com són el Pacte o Llei de Claredat o el principi de subsidiarietat.

Des de LA CLAU sempre hem intentat fer-vos arribar, en petites dosis, l’autèntica història de la Nació catalana. Cada setmana us hem presentat un tema i  hem mirat de descobrir alguna de LES CLAUS que ens han estat amagades, tergiversades, manipulades o silenciades.  

Catalunya està vivint -i patint-  en aquest primer quart del segle XXI una de les etapes més importants en la llarga història del nostre país. Conèixer bé la nostra història és clau per entendre que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya no és una qüestió que s’hagi produït en els darrers decennis, ni tampoc té els seus orígens en el segle XX, sinó que prové de molts segles enrere. És, en síntesi, la lluita entre la llibertat i l’absolutisme; entre el pactisme i el cesarisme; entre un projecte d’Estat modern en què el més important és el ciutadà i un Estat anacrònic en el qual regnen la corrupció i els privilegis.

El Pacte o Llei de Claredat, que ara esgrimeixen alguns partits equidistants per solucionar el conflicte Catalunya-Espanya, respon a l’estratègia de l’unionisme/federalisme per combatre el sobiranisme quebequès. Una Llei que es va aprovar a la cambra federal del Canadà i que no va comptar amb el suport de l'independentisme quebequès. 

Res del que diu la Llei de la Claredat no té sentit al marge del dictamen judicial sobre la secessió del Quebec que es va fer públic l’any 1998 que, entre altres aspectes afirmava que, malgrat que ni la Constitució canadenca ni el dret internacional no permetien la secessió unilateral del Quebec, un sistema polític no pot sobreviure basant-se només en l'adhesió a la llei. La seva legitimitat es basa en la interacció entre la legalitat i el principi democràtic.

I acabava dictaminant que:

Qualsevol província canadenca té dret a celebrar un referèndum per conèixer la voluntat del seus ciutadans sobre el seu estatus polític.

Si una majoria clara vota a favor de la independència, genera un mandat democràtic que obliga el govern federal i la resta de províncies a negociar els canvis legals o constitucionals necessaris per fer-lo possible.

També parlarem d’un principi poc conegut i menys explotat: el principi de subsidiarietat que es basa en el màxim respecte al dret d'autodeterminació o a la lliure determinació de tots i cada un dels membres d'una estructura social i, al seu torn, és el fonament sobre el qual se sustenta tot l'edifici d'aquesta dinàmica d'interacció sociopolítica que denominem democràcia participativa.