Pàgines

dimarts, 27 de novembre del 2018

"A qui em vulgui llegir..." Post núm. 1.001

El post anterior “Carme Ballester, compromís, resistència i solitud” ha estat el número 1.000 que he escrit en aquest blog. La coincidència en els dates ha fet que concidís amb el que fa referència al programa de LA CLAU dedicat a Carme Ballester, i otser no en podríem haver escollit un de millor.  

El primer article amb què vaig inaugurar aquest blog està escrit el  3 de gener de 2014, i el vaig titular “A qui em vulgui llegir...” . El segon ja tractava sobre el Vull una resposta, el tercer sobre la poesia i els posteriors sobre Maria Mercè Marçal. Ja és el 10 de gener quan apareix una article sobre la Via Catalana i el 19 del mateix mes un sobre la llengua en un Estat independent.

Crec que aquests primers articles ja marquen la tendència dels temes sobre els quals he anat escrivint durant aquests prop de 5 anys de blog que han produït mil entrades i, a hores d’ara, unes 368.000 visualitzacions:

El procés d’independència (ja sé que a molts no us agrada el terme "procés", però tot, fins que no arriba al final, viu un "procés") i tot el que ha girat al seu entorn. Sobretot, tot el que ha fet referència a l’ANC.

Els programes de televisió, amb el Vull una resposta com el més veterà (setena temporada), LA CLAU de la nostra història (anem per la quarta temporada) i el més novell, Catalunya segle XXI (segona temporada), tots tres encara en antena.

La literatura en general i la poesia en particular.

La llengua i tot l’apassionant i delicat món que l’envolta.

Bàsicament és el que trobareu si algun dia s’animeu a fer un tomb pel blog.

Vaig voler incloure en el blog altres articles que ja havia escrit anteriorment i que podeu trobar a la part de dalt separats per anys. Per a alguns, malauradament, sembla no haver passat el temps i hi podreu trobar, en bona part dels que van del 2006 al 2013, reflexions sobre l’independentisme i sobre la llengua que semblen avançar fets que han succeït després o posar en relleu contradiccions que encara ara mantenim.   

Escriure en aquest blog no té cap mena de pretensió ni literària ni periodística. És, simplement i com apuntava en el primer post del 2014, un petit i modest espai de comunicació personal. Espero que continuï igual i que em senti amb ànims per anar-hi penjant articles.

És així, que avui que ja hem penjat el número mil, em reiteri en el que us comunicava aquell 3  de gener de 2014:

 A qui em vulgui llegir....
Fa temps, molt de temps, que el "bona feina!" va esdevenir el meu company de viatge.
Entenc que tot el que de bo s'ha assolit en aquest planeta, des que el món és món, ha comportat sempre una feina extraordinària. Una feina que, a més, si la fita aconseguida ha estat important, ha hagut de ratllar, per força, l'excel·lència.
Acabem d'engegar un any molt important. El 2014 ha de ser, per a aquest petit país situat en un raconet del món, l'any decisiu, l'any de la nostra llibertat. Som a punt, ben a punt d'assolir allò pel qual van lluitar generacions i generacions d'avantpassats nostres. Som, doncs, les generacions afortunades.
I ho aconseguirem... sens dubte; però no serà sense que primer, abans de res, hàgim fet bé, molt bé la nostra feina.

Endavant i bona feina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada