dimarts, 27 de novembre de 2018

Carme Ballester, compromís, resistència i solitud (DAVANTAL del programa núm. 118 de LA CLAU de la nostra història)

En aquesta nostra societat de caràcter marcadament masclista i patriarcal, massa sovint, els personatges masculins passen per damunt dels femenins i els mantenen semicoberts per una difusa boira. Aquesta boira és la que ha tapat durant molt de temps la figura de Carme Ballester.

Carme Ballester va ser la segona esposa del President Lluís Companys. Una dona avançada al seu temps, que es va separar del seu primer marit, Joan Duran, que militava a  Estat Català-Partit Proletari i que, a través d’ell, La Carme s’interessa i s’endinsa en política entrant a militar al mateix partit. Després de la separació d’en Joan Duran, , va tenir relacions sentimentals amb Miquel Badia, militant en Estat Català, que va ser cap de serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat republicana i un dels organitzadors de la jornada coneguda com els fets del sis d'octubre el 1934. I, finalment, es casà amb Companys, amb qui no compartia idees polítiques, perquè ella era independentista i Companys, un republicà federalista convençut.

Carme Ballester, però, no només fou l’esposa del president Companys. Segurament, la seva vida estigué marcada per aquest fet, però la seva biografia no només estigué vinculada al president de Catalunya. Carme Ballester va ser una dona amb idees polítiques pròpies, activista pels drets de les dones, que participà de la vida política de la República, amb un caràcter fort que li feia dir el que pensava sense tenir en compte la persona ni el context i que la portà a lluitar per allò que creia o per combatre les injustícies.

Va marxar a l'exili l'abril del 1938 i es va retrobar amb Companys el 9 de febrer de 1939 a París. Va veure com la policia militar alemanya el detenia a la casa de La Baule (Bretanya) i el va veure per última vegada a la Kommandatur. Van ser uns segons, els que el president va necessitar per fer-li un gest amb la mà volent dir "Fuig d'aquí!". Es va assabentar per la ràdio de la seva execució, quan encara no havia rebut les cartes que Companys li havia escrit abans de ser afusellat.

Va haver de fer front, pràcticament sola, a la dura vida de l’exili i va morir el 7 de març de 1972 a Boulogne. La seva mort i el seu funeral van passar pràcticament desapercebuts.

Avui, a LA CLAU, parlarem de Carme Ballester 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada