Escric el darrer post del 2018. Un poema de Joan Vinyoli, Primer d'any.
Amb el desig i l'esperança que junts, si realment ho volem, serem capaços d'inventar núvols de foc, desviar rius, abaixar muntanyes i aturar el mar.
Amb el desig i l'esperança que junts, si realment ho volem, serem capaços d'inventar núvols de foc, desviar rius, abaixar muntanyes i aturar el mar.
Per un 2019 amarat de llibertat!
He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada